Si estirem tots ella caurà

Un home s'alça enmig de la mul­ti­tud. Dret, amb el cap ben alt, de manera solemne, comença a ento­nar: “L'avi Siset em par­lava, de bon matí al por­tal...” I s'aixeca una altra per­sona. I una altra. I una altra. I final­ment tot el pavelló. Més de 8.000 per­so­nes seguei­xen can­tant: “Siset, que no veus l'estaca on estem tots lli­gats?” Milers de veus que res­so­nen com una de sola, un cant que surt de l'ànima. De moments emo­ci­o­nants n'hem vis­cut molts. Per­so­nal­ment, cap com aquest. Veure la teva ciu­tat dem­peus, amb una il·lusió que des­borda, amb un espe­rit tan fort, amb tan de sen­ti­ment, tots amb els ulls humits però amb una ale­gria immensa, és ino­bli­da­ble. Per sem­pre més ho por­taré al cor. Gràcies. Tots ple­gats farem que cai­gui.