Generositat

Junts pel Sí va complir els pronòstics i va guanyar, clarament, les eleccions plebiscitàries d'ahir. I, a més, amb els escons de la CUP, la majoria independentista al Parlament de Catalunya és claríssima. Però, com que sembla que Junts pel Sí no està per la declaració unilateral d'independència i perquè, no cal ser demagog, també cal governar el dia a dia, el primer que caldrà fer serà proclamar president de la Generalitat. I el procés no es pot permetre un altre espectacle. Allò que ja ens va passar després del 9-N, que una victòria inapel·lable no ho sembli per les baralles entre independentistes. Potser ha arribat el moment de “ser generosos” i deixar pas. El procés, ens agradi o no, serà llarg, i perquè continuï endavant caldria buscar un candidat a la presidència de la Generalitat de consens. De consens entre els partits que formen la coalició guanyadora, els que els donarien suport i, no ho oblidem, la societat civil.

Ara, però, la derrota, també inapel·lable, de la nit se l'endú Pablo Iglesias i la seva precampanya de les espanyoles. ICV-EUiA en van obtenir 13 ara fa tres anys. Amb això està tot dit. Després del fracàs d'Andalusia –on parlava de guanyar–, ha arribat el fracàs de Catalunya. I, en aquest cas, a banda de l'error del discurs etnicista als antípodes del que és Iniciativa, hi ha el desconeixement absolut de la realitat actual del nostre país. La desfeta del PSC és menor de l'esperada gràcies a l'operació Iceta, tot i que Ciutadans li passa la mà per la cara en ciutats com Terrassa o Sabadell i el fa patir a l'Hospitalet. Hi ha, però, una altra operació, aquesta fallida en majúscules, la de col·locar Albiol a netejar Catalunya. El PP torna a ser un partit residual al Principat, ara ja desacomplexadament a l'ombra de Ciutadans. Ah, i si algú vol comptar vots, que deixi celebrar un referèndum per la independència.