Dues dates compromeses

Anem a bacs i a rebolcons. Improvisant. En un laberint d'arrancades i aturades que ja dura tres anys. La majoria política que ha de portar el procés sobiranista cap a la independència, després de guanyar amb escreix les eleccions, és tot dubte i incertesa. Fins a quin punt el suport de la CUP acabarà debilitant o difuminant el liderat d'Artur Mas? Fins a quin punt també les exigències de l'esquerra més rupturista –la de debò– no comprometran la línia més moderada que concreten convergents i republicans? El “pla de xoc social” que demana la CUP ensopega de front amb enormes mancances legislatives i, sobretot, pressupostàries. Si el nou govern assumeix mesures desproporcionades, l'Estat tallarà el gota a gota que permet a la Generalitat pagar les nòmines dels funcionaris cada mes i fer front als proveïdors més inquiets. La transgressió s'haurà de precipitar. Diu la CUP que dijous faran públiques les seves demandes i les converses que mantenen amb Convergència i Esquerra. Dijous, doncs, és una data compromesa. Encara n'hi ha una altra que ho embruta tot més: la citació del president Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la demanda de presó incondicional que ha posat sobre la taula allò de les Manos Limpias. Avui el mateix Mas ha plantat cara a la cúpula del poder judicial i ministerial reunida a Barcelona amb no se sap ben bé quina intenció. Dijous tindrà la primera resposta. Ofici del coeter: aguantar metxa. L'ofici més compromès del món. Pirotècnia Mas.