27-S: fer perdre qui ha guanyat

Des que el món és món i que hi ha gent que intenta explicar allò que hi passa cada dia, existeix un debat sobre si el periodisme és objectiu o, més exactament, si ha de ser objectiu. N'hi ha que diuen que sí, n'hi ha que creuen que no i n'hi ha que estem força convençuts que l'objectivitat és comparable a la divinitat o l'orgasme múltiple: tothom hi creu però ningú l'ha vist, i als que diuen que sí no els acabem de creure si no és posant-hi fe o imaginació.

Fins i tot quan el periodisme es basa en dades perfectament objectivables
hi ha prou marge per incórrer en la subjectivitat. Si hagués de trobar un exemple recent per justificar aquesta argumentació, aniria a l'hemeroteca i buscaria l'edició de dilluns passat del diari espanyol El País. Obria la portada amb un titular sobre la victòria del primer ministre portuguès, Passos Coelho, en les eleccions celebrades el dia anterior en aquell país ibèric. “Portugal respalda al Gobierno que aplicó la política de austeridad”. Aquesta era la conclusió, basada en la rotunditat estadística i elaborada amb un subjectivisme interpretatiu total. Res a dir. Exercici periodístic impecable.

Ara tornem a l'hemeroteca i anem al dilluns anterior. Al mateix rotatiu hi trobem una portada amb el titular següent: “Los independentistas ganan las elecciones y pierden su plebiscito”. Què tenen a veure ambdós titulars? Doncs que el primer considera que un suport del 38,4% dels vots (el rebut pel partit guanyador a Portugal) representa un “respaldo”, mentre que un 47,84% dels vots (l'obtingut pels independentistes el 27-S) significa “pierden su plebiscito”.

Periodísticament hi ha moltes reflexions a fer sobre el biaix que representa aquesta lectura divergent de dades. Políticament, en canvi, només n'hi ha una, que fa bona aquella dita que sosté que l'autonomia que ens cal és la de Portugal. Potser així el periodisme hispà veuria les eleccions catalanes no pas amb més objectivitat, que no cal, però almenys sense fer el ridícul.