Multidocència

Fruit de les ini­ci­a­ti­ves d'inno­vació edu­ca­tiva que, en els dar­rers temps, pre­nen pro­ta­go­nisme en el nos­tre país, està sor­gint una alter­na­tiva al clàssic binomi d'una classe, un pro­fes­sor. I si afi­nem més: un espai, una hora, una matèria, un espe­ci­a­lista docent d'aquesta matèria, una edat cro­nològica, un curs d'etapa, etc. Un sis­tema, doncs, estàtic i tan­cat, poc fun­ci­o­nal davant els rep­tes que tenim plan­te­jats.

Els nous esce­na­ris pedagògics inno­va­dors són l'avançada d'uns can­vis que a curt ter­mini ens han de por­tar a un replan­te­ja­ment del model cur­ri­cu­lar, didàctic i orga­nit­za­tiu domi­nant al nos­tre sis­tema edu­ca­tiu. I dins d'aquest nou para­digma emer­geix, també, un rol dife­rent per al pro­fes­si­o­nal de l'ense­nya­ment. Aquests nous espais no es poden lide­rar des de la docència indi­vi­dual per la com­ple­xi­tat orga­nit­za­tiva que supo­sen, per la lògica que els sus­tenta –el tre­ball en equip és més eficaç– i per les noves exigències soci­als i pedagògiques que recla­men una atenció molt més per­so­na­lit­zada i inclu­siva de tot l'alum­nat. També, la docència en equip i, com a con­seqüència, la mul­ti­docència d'aula, pos­si­bi­lita apre­nen­tat­ges més pro­funds i sig­ni­fi­ca­tius perquè es sos­te­nen a par­tir d'ambi­ents faci­li­ta­dors de l'apren­dre junts de forma col·labo­ra­tiva –tots ense­nyen, tots apre­nen de tots.

Aquest plan­te­ja­ment neces­sita la
for­mació d'equips de mes­tres i pro­fes­sors amb dife­rents per­fils, poli­va­lents i com­ple­men­ta­ris, que junts
pla­ni­fi­quin, refle­xi­o­nin sobre la
pràctica i avaluïn; que de manera
con­junta rea­lit­zin pro­jec­tes inter­dis­ci­pli­na­ris i trans­ver­sals i, natu­ral­ment, que tre­ba­llin junts a l'aula;
dos, tres, qua­tre pro­fes­sors con­jun­ta­ment, depe­nent del pro­jecte o de l'acti­vi­tat con­creta.

Cal can­viar la men­ta­li­tat docent de pen­sar que la seva feina con­sis­teix, bàsica­ment, a posar-se ell sol davant un grup d'alum­nes i amb una matèria con­creta per ense­nyar. Ara ja no té sen­tit, ni resulta eficaç, inten­tar impar­tir el conei­xe­ment de forma iso­lada i com­par­ti­men­tada. Al con­trari, ens calen plan­te­ja­ments cur­ri­cu­lars holístics, rela­ci­o­nals i sistèmics. En aquest con­text, l'apre­nen­tatge no pot ser només una tasca indi­vi­dual, per con­tra s'escau que sigui com­par­tida i tre­ba­llada en grup i, així, enri­quir-se de les apor­ta­ci­ons dels altres. En aquests esce­na­ris d'apre­nen­tatge col·labo­ra­tiu els mes­tres i pro­fes­sors, tre­ba­llant i pre­sen­tant-se en equip, ofe­rei­xen l'opor­tu­ni­tat a l'alum­nat de dis­po­sar de diver­sos refe­rents docents, la qual cosa els pot per­me­tre gau­dir de la com­ple­men­ta­ri­e­tat d'expli­ca­ci­ons, refle­xi­ons, acci­ons i models acti­tu­di­nals i axiològics pro­por­ci­o­nats pels equips de pro­fes­sors que, de forma simultània, tindrà al seu abast.

La mul­ti­docència sig­ni­fica un canvi coper­nicà de l'orga­nit­zació dels cen­tres, atès que l'horari ha d'incor­po­rar, a més del temps didàctic amb els alum­nes, l'espai i el temps previ que l'equip docent neces­si­tarà per coor­di­nar la seva inter­venció. Així mateix, poste­ri­or­ment, caldrà dis­po­sar d'espais per a la reflexió sobre allò que ha succeït durant les acti­vi­tats pràcti­ques i que per­meti, també en equip, reo­ri­en­tar les inter­ven­ci­ons següents. Per tot això, urgeix des­plaçar l'eix de la for­mació dels nos­tres mes­tres i pro­fes­sors, des del foment actual de les com­petències indi­vi­du­als cap a les com­par­ti­des per, així, garan­tir un tre­ball eficaç dels equips mul­ti­do­cents amb els seus grups d'alum­nes. Tota una revo­lució edu­ca­tiva al nos­tre abast.