Compensar

La Junta Elec­to­ral Cen­tral ja deu estar pre­pa­rant un espai com­pen­sa­tori a TVE. El 12 d'octu­bre es pre­para amb el des­ple­ga­ment mediàtic de cada any, i amb tota una para­fernàlia de ban­de­res i canons que segur que tenen un caràcter infor­ma­tiu però que aquesta vegada, a diferència del que va pas­sar amb la Via Lliure, no deurà negui­te­jar aquells que vet­llen per l'equa­ni­mi­tat d'una cam­pa­nya elec­to­ral. I això que ja s'han con­vo­cat les del 20 de desem­bre. Però ja sabem que els de la Junta tenen velo­ci­tats diver­ses per recórrer inter­ferències, i tan aviat cor­ren com fan tard. Ho vam veure el 27-S quan van dic­ta­mi­nar que la uni­o­nista Soci­e­tat Civil Cata­lana no podia fer cam­pa­nya com ho van fer, i ho vam veure amb el tracte del vot exte­rior o quan fan reti­rar este­la­des. La Junta Elec­to­ral Cen­tral deu tenir un software tipus Volkswa­gen que fa que segons què no ho detecta. La cabra de la legió tindrà més minuts de tele i reforçarà els senyals iden­ti­ta­ris ances­trals, i per con­tra l'ase català i fins i tot la cabra hispànica dels Ports no gau­di­ran d'un ressò pro­por­ci­o­nal. Tots els par­tits que no vagin a la Cas­te­llana, que no par­ti­ci­pin de la marxa o no salu­din mar­ci­al­ment la ban­dera espa­nyola tin­dran uns minuts de tele­visió com­pen­satòria? Hi haurà des­greuge abans de les elec­ci­ons?

Men­tre ho espe­rem asse­guts, hem pogut con­tem­plar com n'és de capri­ci­osa la des­memòria històrica. El pas­sat 6 d'octu­bre, dia en què Neus Català, super­vi­vent als camps d'exter­mini nazi, feia 100 anys, Bertín Osborne entre­vis­tava la néta del dic­ta­dor a la tele­visió pública espa­nyola. Donar la imatge afa­ble d'un avi que va gene­rar morts a bal­quena, i obli­dar l'efecte del fei­xisme i assi­mi­lats. Amor­tir l'estampa de l'hor­ror entre sofàs i coi­xins com si els deguéssim alguna cosa, men­tre cune­tes i fos­ses espe­ren revisió i dis­culpa ins­ti­tu­ci­o­nal. Hi haurà un espai com­pen­sa­tori a l'estampa tele­vi­siva dels Franco? Deu ser això el naci­o­na­lisme banal, el que bana­litza el seu propi hor­ror i força com­pen­sa­ci­ons.