Opinió

Xocolata espessa

Disculpin les molèsties

Hi ha frases i eslògans que fan fortuna, siguin espontànies com l'èpic “¿y la europea?” del gran estadista, o siguin premeditades com la de la CUP: “Disculpin les molèsties, estem construint una república.” D'antuvi, aquesta darrera presenta una virtut destacable: dóna per superats el dret a decidir i la decisió col·lectiva de fer la independència, dues etapes guanyades al carrer i a les urnes, agradi o no als partidaris de l'statu quo. Alhora, posa de manifest la tasca ingent que hem d'escometre d'ara endavant, bastir un estat nou, deixant enrere maneres de fer heretades del franquisme i la Transició que també són presents en la nostra forma de gestionar la res publica.

Un dels aspectes que més m'agrada de com hem començat aquest camí posterior al 27-S és que aquest cop ho estem fent bé, amb calma i amb discreció. El que tant havíem criticat en altres ocasions semblants de la història recent –recordeu aquelles reunions secretes amb filtracions, periodistes i càmeres a les portes, empaitant cotxes i dirigents?–, aquest cop no han tingut lloc. Això és un senyal que alguna cosa hem après. Mentrestant, assistim a una guerra freda en què l'Estat, que tot i que no ho sembli sap com jugar aquesta partida, intenta torpedinar i sabotejar aquest moment clau del procés. Saben que avancem a pas ferm i que la formació d'un govern independentista amb voluntat de desconnexió ens acostaria a l'escac i mat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.