15-0: judici a un poble

En un país on únicament es dicten 12 de cada 100 sentències en la llengua pròpia del país, els jutges en comptes de reclamar respecte haurien de demanar perdó. En un jutjat on se cita un president a declarar, acusat de posar les urnes, el mateix dia que fa anys que un president escollit a les urnes era assassinat pel sistema judicial d'aquest estat, els jutges en comptes d'exigir respecte haurien d'implorar una disculpa.

En un estat on ningú, després de setanta-cinc llarguíssims anys, encara no s'ha retractat per haver assassinat un president escollit democràticament, ni tampoc ha anul·lat la sentència aberrant que el va condemnar, la justícia no és que sigui lenta, no, és que està moralment aturada. En un estat on, per a més humiliació, l'assassí del president Companys és exposat impunement en un monument públic i en aquest panteó de la ignomínia hi jau també el fundador del partit feixista, tot plegat a càrrec dels pressupostos de l'Estat, en un regne com aquest no cal esperar justícia més enllà de l'estrictament coercitiva. Hi ha lleis i cal complir-les. D'acord. Però en un estat fonamentat sobre un dèficit tan escandalós d'ètica política, el ciutadà obeeix més per temor que per respecte.

Els ciutadans que són catalans, a més, sempre han tingut un suplement de por. Fins que un bon dia, tips de compartir un estat amb fonaments tan corcats, uns quants han perdut la por. I després uns quants més, i tot seguit centenars de milers, i creixent.

Poden processar, condemnar, intimidar i a sobre tenir la barra de demanar respecte per la seva independència. Però no convenceran. Amb Catalunya, a la justícia espanyola en particular i a l'Estat espanyol en general, els passa allò de l'acudit del morós que deu cent euros i el que en deu dos milions. Si hi hagués només cent catalans que no creguessin ni en la justícia espanyola ni en Espanya, el problema el tindrien els descreguts. Com que n'hi ha almenys dos milions, el problema el tenen la justícia i Espanya. El problema es diu respecte. El que han perdut. El que, de fet, mai no han volgut guanyar-se.