El tio de la bici

Si Google és Déu, els seus vídeos són les sagrades escriptures. Tan sagrades, que poden ser efímeres. Un dels vídeos efímers de la setmana ha estat el del tio de la bici. Els fets van passar dimarts al matí a la porta del noble Palau de Justícia–tan noble, que demana majúscules– de Barcelona. A les imatges es veu com un ciclista passa ràpid davant els incondicionals aplegats per acompanyar en el dol la consellera Rigau. El tio de la bici arrenca una estelada d'un dels congregats, que a partir d'ara portarà la bandera amb cadena. No se sap ben bé si les col·lecciona, el tio de la bici, les estelades, si la vol furtar per revendre-la –magre guany– o si actua mogut per la fúria nacional. Nacional dels altres. Sigui com sigui, acaba enredat amb la mateixa tela i es pega un bac considerable. En tot cas, considerant el supòsit que actua per ira, queda clar que hi ha banderes a Catalunya que desperten passions contràries. En la manifestació falangista del dia d'ells un grup de fletxes veterans van cremar-ne dos o tres, d'estelades. Fa temps que en aquest país no es cremen banderes espanyoles. No hi ha tampoc cap notícia sobre agressions contra els propietaris o les instal·lacions de les que pengen dels balcons. El tio de la bici pot ser el reflex d'una intolerància alterada. Contra aquesta tropa, cal argüir la tolerància i la democràcia. Tan fàcil que seria que cada institució o cada particular exhibís la bandera que volgués. Les lleis no volen permetre-ho. I el tio de la bici, tampoc.