Oblidar l'oblit

El 2002 Mariano Rajoy era portaveu del govern. I va comparèixer per (des)informar sobre l'enfonsament del Prestige. Encarnació d'un govern d'Aznar que en un primer moment va ignorar aquella catàstrofe ecològica i després va intentar minimitzar-la, Rajoy va regalar-nos una impagable profecia d'ell mateix com a polític que esquiva irresponsablement els fets: son pequeños hilitos de plastilina, va dir. L'11 de març del 2004, arran de l'atemptat islamista a Madrid, Aznar va assenyalar ETA com a causant d'aquella matança. En l'edificació d'aquesta torre inclinada, Aznar va comptar inicialment amb la suculent ajuda de l'esquerra parlamentària i de la pràctica totalitat de mitjans de comunicació espanyols, que, un cop més, van postergar el periodisme d'investigació. El 3 de juliol del 2006 un comboi del metro de València va descarrilar i va causar 46 ferits i 43 morts. Una complexa trama de censures, imposició de la versió governamental, emmordassament de la comissió d'investigació, compres de silenci als familiars dels accidentats, adormiment judicial, i activa passivitat política i mediàtica, van fer possible l'antimiracle de l'ocultació en una ciutat que precisament en aquells dies de l'accident esperava l'arribada del papa Benet XVI. Aquesta amnèsia induïda es va prolongar durant set anys, fins que les accions de Víctimas del Metro, i els reportatges del diari El Mundo, la revista Interviú i el programa monogràfic de Salvados emès l'abril del 2013, van aportar dades per reobrir la investigació del cas. Aquesta setmana, el mateix dia que Artur Mas declarava davant dels tribunals que l'acusen de quatre delictes (desobediència greu, usurpació de funcions, prevaricació i malversació de fons) per haver posat les urnes el 9-N, la Justícia exculpava els 16 guàrdies civils que el 6 de febrer del 2014 –amb el resultat de 15 morts– van disparar bales de goma contra immigrants exhausts que nedaven per intentar arribar a Ceuta.

Imre Kertész escriu això sobre els botxins de la història: “No es tracta que oblidin una època com si fos un malson, ja que el malson són ells mateixos. Haurien d'oblidar-se d'ells mateixos.”