Desclot
Alarma, excepció i setge
El nerviosisme s'ha desbocat entre els membres del govern de Mariano Rajoy. No són els únics alterats. Diaris espanyols que havien gaudit a Catalunya d'un crèdit enorme entre professors universitaris i milícies autoconsiderades progressistes imprimeixen ara en paper de vidre. Publiquen unes columnes i una informació que es poden bescanviar amb els de l'extrema dreta. Periodistes que gaudeixen d'uns nivells d'audiència notables a Espanya es refereixen ja directament a “malalties” que desborden Artur Mas i afecten “la meitat de la població catalana”. Sigui per la proximitat de les eleccions dites generals o sigui per acumulació de tensió que amenaça de rebentar la butllofa, l'opinió pública espanyola es prepara –la preparen– per a l'aplicació de mesures extraordinàries contra “la sedició”. La Constitució de què tant gallegen les enumera en un catàleg d'horrors: estat d'alarma, estat d'excepció, estat de setge i presa de “mesures necessàries per tal d'obligar-les [les autoritats d'una “autonomia” rebel] al compliment forçós de les seves obligacions”. Aquesta darrera disposició, perpetrada a l'article 155, podria incloure, diuen, “la suspensió de l'autonomia”. Tot això pot passar. I més, senyora, i més. Però la pregunta es fa òbvia: durant quant de temps es pot mantenir l'excepcionalitat democràtica i quines conseqüències se'n derivarien? Més valdria que autoritats polítiques i judicials espanyoles, premsa de paper de vidre i periodistes escaldats s'ho pensessin dues vegades. Amén.