L'altre 3 per cent

La polseguera que ha alçat la darrera operació policial contra Convergència ha tapat una declaració en la mateixa línia i encara més transcendent. Ahir es va filtrar la confessió de Francisco Correa, àlies Naranjito, responsable de la xarxa Gürtel i de la trama Orange Market al País Valencià. Un document ben sucós. Clemenvilla de la bona. Correa hi reconeix que va treballar a les ordres de Luis Bárcenas, gerent i tresorer del PP durant dues dècades, per cobrar comissions barata obra pública adjudicada pels governs d'Aznar. Només cal parar-se a pensar un segon què hauria passat si aquestes confessions les hagués fet un intermediari de Convergència. El 3 per cent és una expressió que acabarà convertida en blasó de partit. Tant en un cas com en l'altre el que caldria és que la justícia funcionés amb rigor, eficàcia i rapidesa. No és el cas. A Espanya una de les instàncies més poc rigoroses, menys eficaces i més lentes és la de la justícia. I això, sense entrar en el paper d'estrassa que fan els advocats de l'Estat i els fiscals, que converteixen la divisió de poders en multiplicació de la malícia. Aquesta és la constatació. Encara n'hi ha una altra tant o més descarnada. Quan l'Estat apunta a un front, entela la realitat i les consciències. L'aparell de propaganda del PP ha convertit el 3 per cent en una albarda permanent de Convergència, però el seu 3 per cent només és una maldat de Correa o Bárcenas. I n'hi ha que s'apunten a la jugada amb un entusiasme digne del més estúpid.