Una de por

Abans el dia de Tots Sants estava associat a les ànimes del purgatori en general i, de manera particular, a la memòria dels difunts de la família. Les animetes eren éssers vius, propers, domèstics, imaginaris només fins a cert punt perquè ningú no discutia que les ànimes tenen vida pròpia: nosaltres resem perquè les ànimes deixin el purgatori i pugin al cel ben aviat, i elles ens ajuden en les petites coses de cada dia. Però vet aquí que als pobres difunts, que fins ara havien estat uns trossos de pa d'allò més afable, de cop i volta me'ls converteixen ens uns cossos mal ressuscitats que formen exèrcits macabres per empaitar els vius amb malsons. No hi ha res a fer. L'estupidesa universal consisteix a banalitzar-ho tot, a globalitzar la vulgaritat, a acatar l'imperialisme comercial, a convertir-ho en espectacle. Així doncs, fa setmanes que ens assetgen missatges de terror per tot arreu i convocatòries per disfressar-se de morts vivents. Pobres difunts! Pobres animetes! Els ha tocat viure –ja em perdonareu la paradoxa– en un temps en què la gent té set de por i paga per sentir terror al cine. Com que ja queden poques pors autèntiques, s'inventen escenaris de la por, amb molt de cartró pedra, molt maquillatge truculent i molt de quètxup que simula la sang fresca.

Catalunya ha esdevingut des de fa mesos un gran parc temàtic de la por. Abans de les eleccions era còmic el degoteig de dràcules i homes llop que ens ensenyaven els ullals. Però se'ls veia el maquillatge i el quètxup. Ara van més enllà i treuen els guàrdies civils a dotzenes, amb passamuntanyes i amb moltes càmeres per testimoni. Persegueixen la corrupció, és cert, i, de passada, terroritzen el mal. El Mal. Només cal veure i escoltar què es diu a les Espanyes per entendre que, per una associació d'idees connexes, la llista de persones imputades ens inclou a vosaltres i a mi, simples animetes que ens limitem a votar de bona fe.