L'Íbex paga mentiders

Hi ha una pressió constant des de les elits madrilenyes orientada a fer creure que la societat catalana està segrestada per uns mitjans de comunicació o bé públics o bé subvencionats generosíssimament pel govern català. Són diaris com aquest que estan llegint o com El Món, que tinc el privilegi de dirigir. Suposadament, aquesta superioritat mediàtica és la que genera el suport social suficient perquè el procés polític català tiri endavant... Fals.

La font principal de finançament dels mitjans de Madrid són, significativament, les empreses de l'Íbex 35, que més que anunciar-se sostenen econòmicament capçaleres que no resistirien ni uns mesos sense aquest raig de diners. Es tracta d'empreses que, en la seva major part, estan tarifades o són antics monopolis estatals. També hi ha constructores que reben quantitats astronòmiques de concessions del BOE. Per si no fos prou, els ministeris i les empreses públiques inverteixen enormes quantitats en campanyes publicitàries. Per posar només un exemple, l'última campanya de la direcció general de Trànsit, del mes de març, va significar per a la Cadena SER l'entrada d'un milió i mig d'euros a la caixa. Repeteixo: 1.500.000 euros. Tot plegat, diners que paguem –també– els dos milions de ciutadans que vam votar per la independència.

Aquesta sobrealimentació dels mitjans de Madrid no és neutra. Un altre exemple: el president de Societat Civil Catalana ha hagut de dimitir per haver-se dedicat a difondre propaganda nazi i feixista a través de la xarxa. No només això, també ha amenaçat reiteradament personatges públics que s'han arrenglerat amb l'independentisme. Això ha estat publicat, gairebé en solitari, per alguns mitjans de Barcelona. Si Jordi Sànchez hagués estat imputat per delictes semblants, l'ANC estaria a les portades dels diaris de Madrid des de fa mesos. Aquesta és la diferència, la resta són mentides.