Opinió

L'article 155

Si la Constitució d'un Estat, existent o per existir, fa proclames lapidàries és perquè vol que es compleixin

Que si no la vaig votar (tam­poc Obama la seva!), que si és filla de la remor de sabres (com si no ho fos­sin d'altres de ben con­so­li­da­des), que si és la cau­sant de la cor­rupció i del descrèdit ins­ti­tu­ci­o­nal (com si no fos­sin les per­so­nes res­pon­sa­bles dels seus actes i de l'ús espuri del dret). Que la Cons­ti­tució Espa­nyola com a con­cepte no viu el seu millor moment, sobre­tot a Cata­lu­nya, és una veri­tat irre­fu­ta­ble. I, tan­ma­teix, la rea­li­tat per­met intuir que es tracta més aviat del sac de boxa de mol­tes frus­tra­ci­ons i interes­sos, i que en bona mesura com­par­tim els seus man­dats i no seríem gaire hàbils a pen­sar-ne d'altres.

Les nor­mes cons­ti­tu­ci­o­nals tenen una intrínseca vocació de per­manència (és per això que solen incor­po­rar un pro­ce­di­ment per a la seva reforma, més com­pli­cat que l'habi­tual per a la resta de les nor­mes). La Cons­ti­tució Espa­nyola no n'és una excepció, com tam­poc ho seria l'even­tual cons­ti­tució cata­lana, totes dues, a més, amb un tret que és comú en tots els tex­tos cons­ti­tu­ci­o­nals: no pre­veure el dret de secessió dels seus ter­ri­to­ris; just el dret, per cert, que, mit­jançant la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal, alguns pro­po­sen incor­po­rar a l'espa­nyola, men­tre que en els esbor­ranys de la cata­lana no hi surt.

En el fons, la doble vara de mesu­rar apli­cada a la Cons­ti­tució segons s'adjec­tivi espa­nyola o cata­lana demos­tra fins a quin punt la qüestió no per­tany a l'àmbit de la raci­o­na­li­tat, ans a un altre de molt més emo­ci­o­nal i poc dis­cu­ti­ble. Ara bé, els sen­ti­ments es poden con­rear, inci­tar o apai­va­gar, i la uti­lit­zació de la Cons­ti­tució com a símbol d'una mala gover­nança és trampós, perquè és amb aquesta Cons­ti­tució que Cata­lu­nya ha fet camí cap a una gran auto­no­mia finan­cera, una part d'auto­no­mia fis­cal, l'expansió del seu dret pri­vat propi i la recu­pe­ració d'un gra­pat d'ins­ti­tu­ci­ons. Si tan­ma­teix hi ha insa­tis­facció, i el PP, C's, el PSOE o Pode­mos no són capaços de dibui­xar un esce­nari on tots els ter­ri­to­ris de l'Estat es puguin sen­tir còmodes, això no fa menys con­sis­tents les pro­cla­mes cons­ti­tu­ci­o­nals en favor de la lli­ber­tat, la igual­tat, la justícia i el plu­ra­lisme polític. El retall del benes­tar no nega la norma que parla de la dig­ni­tat humana; pot posar en qüestió la gestió política, però cap nova norma ho podria dir més clar.

Si la Cons­ti­tució d'un Estat, exis­tent o per exis­tir, fa pro­cla­mes lapidàries és perquè vol que es com­plei­xin; i als pares cons­ti­tu­ents, siguin d'aquesta Cons­ti­tució o la d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent, ben poca gràcia els ha de fer que una gene­ració de polítics poca-sol­tes pro­vo­quin en la seva població el con­ven­ci­ment que el que no fun­ci­ona és la Cons­ti­tució; i, a més, alguna mena de meca­nisme de tan­ca­ment del sis­tema s'ha de pre­veure per al cas que els seus gover­nants, con­tra­di­ent l'interès gene­ral, s'alcin con­tra el pacte cons­ti­tu­ci­o­nal i invo­quin un dret de secessió que no s'hi va pre­veure. I molt pro­ba­ble­ment aquest meca­nisme s'assem­bla­ria força a l'arti­cle 155 de la Cons­ti­tució. ¿Per què cri­ti­car, doncs, que, davant d'una palmària deso­bediència de la Cons­ti­tució, es pensi a acti­var aquest meca­nisme per a la seva defensa? De fet, hau­ria de ser el desig del deso­be­di­ent, perquè, ¿s'ima­gi­nen el ridícul de fer una decla­ració d'inde­pendència i que l'endemà ningú es donés per al·ludit, ni aquí ni a fora?

No estic negant la força acla­pa­ra­dora del movi­ment inde­pen­den­tista, tot al con­trari, i menys encara la indolència política que demos­tra l'alter­na­tiva que diu defen­sar la Cons­ti­tució, s'empari sota unes sigles o unes altres. La diferència és que l'inde­pen­den­tisme no vol tro­bar solu­ci­ons per sal­var el pacte, el que vol és cons­truir-ne un de nou, men­tre que pen­sar i pro­po­sar l'alter­na­tiva és res­pon­sa­bi­li­tat de l'altra banda, i ara per ara a l'altra banda hi ha un erm.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.