Sobre el guió

La constitució del nou Parlament es va fer ahir seguint de manera escrupolosa el guió establert. Tothom va estar a l'altura requerida per les expectatives prèvies. Aire! Els diputats dels diferents grups van prometre o jurar el càrrec amb una variada gamma de fidelitats i colors que va anar des de la possibilitat de proclamar la independència de Catalunya fins a la defensa ardida de la unitat d'Espanya. El lector més agut ajustarà cada plantilla al grup parlamentari corresponent. Julià de Jòdar, el diputat de més edat del Parlament, va dirigir amb eficàcia el moment de les votacions per determinar-ne la mesa, i fins i tot es va permetre l'alegria d'amollar alguna frase transgressora. Les votacions es van fer sense cap incidència remarcable, més enllà del cabreig còsmic dels diputats del PP, exclosos de la mesa en qüestió i castigats a seure a l'estratosfera, i el resultat va ser l'esperat. La nova presidenta, Carme Forcadell, va fer un homenatge a Xerta i a Sabadell, un altre al seu gènere, va recordar moments transcendents de la història parlamentària de Catalunya dels darrers cent anys i va considerar tancada l'etapa autonòmica i oberta la del “Parlament sobirà que vol representar un poble lliure”. Finalment, una gravació robusta va interpretar Els Segadors, himne que no van cantussejar ni els diputats del PP ni els de Ciutadans. El procés va de debò. Cordin-se pantalons i sabates, senyors de totes les sensibilitats. Això ha començat! Només cal pregar que no duri dos mesos...