“Colp a l'Estat”

Així va titular ahir l'editorial el diari espanyol de (més) referència internacional. El que acumula més crèdit i prestigi de cara a l'exterior i el que fa més mèrits de cara a l'interior per perdre'ls. “Colp a l'Estat”. Una escassa subtil manera d'anunciar un colp d'Estat. És una idea que repeteixen de manera obsessiva una gran part dels poders fàctics i visibles espanyols. Els “separatistes”, la “sedició”, estan perpetrant des de Catalunya un colp contra l'Estat democràtic. Un recurs com qualsevol altre –ben poc hàbil, per cert– de justificar l'autèntic colp. El que ha de generar l'Estat, que és l'únic que pot fer-ho, com a resposta i reacció pretesament legítimes. Això, en portada. En l'editorial, El País, antic mirall i miratge il·lús de la progressia catalana, sentenciava: “Les decisions d'un grapat de dirigents separatistes no poden ser contestades així [com fa Mariano Rajoy], ni es pot permetre que els fets consumats vagin imposant la seva lògica alarmant i sinistra, evidenciat [sic] en l'intent d'iniciar la legislatura catalana saltant-se a les clares la legalitat democràtica”. Aquesta era, ahir, la cara amable de la resposta espanyola. L'agra no cal ni comentar-la. I tot això serveix per a preguntar-se, una vegada més i sempre debades, si a Espanya no hi ha ni un poder només entre els quatre que estructuren l'Estat denominat de dret que sigui poc o molt sensat. No hi ha ningú allà que no faci del vinagre la beguda habitual i de la intransigència la divisa familiar?