Opinió

La columna

Ésser o no ésser

No sé com serà la glòria dels cels, però sé segur que hi trobaré els meus

Aquesta dita repetida a ecos pels segles dels segles fou escampada per Hamlet, que com tot bitxo tenia els seus dubtes que deixava penjats sobre què creia esperant-lo després de la mort. No ho deuria veure gaire falaguer quan tenia a les mans la calavera del pallasso Yorick. Avui dia, posem per cas els nostres científics després de passar-se la vida fent pessigolles als quanta asseguren que després d'aquesta no hi ha res més, però som bastants els qui creiem que hi ha res més, els uns creuen que això no s'acaba per anar a pitjor, ens podem reencarnar en un mico i des d'aquí l'home les ha dit totes trobant-se respostes carregades de dubtes i deixant-nos penjats. No cal que us digui que els cristians morim per millorar si no hem fet massa el boig. Agafant-se-les per aquí, més d'un predicador ens surt amb el canguelo de les balances entre obres bones i obres dolentes. Després d'anys de voltar per aquest món, em temo que si Déu ens surt aplicant la justícia talment l'entenem aquí baix no se salvarà ni la Madre Maravillas. Crec en la justa injustícia de Déu, refiant-me que és un Pare i que sa Mare és la porta dels cels com dèiem a les lletanies. Talment com Jesús va ressuscitar a una vida millor nosaltres farem semblantment, però no s'hi val a abusar de la confiança en la misericòrdia de Déu perquè la bondat d'aquest tota infinita no es deixa entrampar. Ja hi som. Un bon cristià, que venturosament va arribar a bisbe, em deia que l'altra vida no té absolutament cap semblança amb aquesta. M'ho vaig empassar fins que passats anys hi tinc a dir. De molt jove vaig perdre el pare i la germana, una mica més tard em va deixar la mare. No els he oblidat mai, se m'han fet presents i he tingut el do de Déu de sentir la inexplicable companyia dels morts. Espero entrar als cels de contraban. No sé com serà la glòria dels cels, però sé segur que hi trobaré els meus, els meus i tants com m'han acompanyat al llarg dels dies i m'han fet sentir què és la pau de l'amistat. N'estic segur. M'enduré això des d'aquí baix i des d'allà dalt no puc pas oblidar-me dels qui deixaré a la terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.