Té por la CUP?
La política és l'art del compromís, de la negociació, dels pactes. Però hom ha de saber diferenciar el gra de la palla. En la pràctica política es diu companys de viatge, o ximples útils, aquells militants que ajuden a fer triomfar les idees d'altres. De vegades el punt concret pot ser conjunturalment coincident, però de fons són lluny, molt lluny de defensar el mateix.
Ara la CUP, partit honest, renovador, creat des de la base, amb una feina d'hores i hores de formació ideològica i crítica i de clara pràctica política, es troba en un atzucac, raó per la qual s'aferma a l'hora de prendre una decisió en el que va dir, de forma un pèl immadura en la campanya electoral, quan van afirmar que ells no farien president Artur Mas. La CUP sembla que tingui por de fer el pas endavant que el cos li demana. No ser el braç executor, l'inesperat company de viatge, el ximple útil del pitjor que s'ha situat contra la independència de Catalunya: la dreta extrema (PP i C's), l'esquerra espanyola (PSOE i Podemos), el món del capital, bancs i caixes espanyols, entre ells Isidre Fainé de CaixaBanc, poc intel·ligent com a dirigent de l'entitat, i encara els Lara, Almirall, Freixenet, Pro-Novias o l'arquebisbe Cañizares. Un esperpent que el completa la monarquia borbònica espanyola mai no passada per les urnes. Entenc la CUP, però no ha de témer el que diran els qui bramen contra Mas. No hi incloc un Herrera despersonalitzat, venedor de la pròpia història per tres tristos diputats i 8 aliens, que fa el joc a la campanya de matar-lo políticament; tampoc –no m'ho pensava, però–, un admirat Coscubiela que fes de nunci aliat de tota la trepa citada.
Té ironies el mÓn de la política, ja ho deia W. Churchill, quan afirmava que mai no sabies qui era la parella de llit polític, és d'escarni que ho facin partits que darrere seu no solament hi ha sospites de finançament irregular de partits, el seu sistema, sinó acusacions de presumpte robatori per haver-se posat els calés a la butxaca. Tant del PP com del PSOE, mai m'oblido, però, dels 28 assassinats dels GAL i el silenci còmplice d'ambdós partits. Si mirem la sucursal catalana de PP i PSOE el fet provoca més desdeny que indignació. La degradació del PSC a mans d'Iceta duent-lo a coincidir plenament amb PP i C's supera la trajectòria erràtica de Navarro. Per cert, lluitarem el que calgui per la llibertat d'Iceta si mai va a un país on l'homosexualitat sigui perseguida, llibertat que ell oblida en no defensar un imputat Mas per haver posat urnes.
El problema de la CUP no és menor, la puresa d'actuació ha de fer front a la realitat del moment. No votar Artur Mas com a president, amb més vots que ningú de Junts pel Sí, i alhora no fer el joc a tota la caverna mediàtica de Madrid i la premsa agenollada unionista vergonyant a Catalunya.
En el moment de les grans decisions un s'ha de mullar. CDC ha de fer net, molt més PP i PSOE. La CUP no ha de beure a galet. L'actuació de l'Estat espanyol en mans del PP no és neutra, en res, fa temps que està en guerra contra Catalunya. Pel civil i pel criminal. Amb la complicitat no democràtica de PSOE i C's, aquest darrer un partit nascut de l'odi a la catalanitat. Que recordi la CUP que ser a Europa ens ha salvat de les amenaces violentes dels qui reclamaven una intervenció de l'exèrcit. Una guerra sense trets ni canons, però usant la Constitució al seu arbitri, la premsa més sectària, la fiscalia al seu servei, la calúmnia amb total impunitat. Temps a venir, ja en una República catalana, molta gent s'estirarà els cabells en conèixer les complicitats més brutes, també l'admiració vers tantes i tantes persones honestes que van posar els valors ètics i morals a davant de qualsevol benefici particular o de grup. CUP, si entres en política t'omples de responsabilitat, no és per a covards creuar el Rubicó. Contradiccions al marge, cal com a president el dirigent català més internacional per potenciar la independència de Catalunya.
