La tercera és la bona
Entrem a l'UCI. El panorama és colpidor, et perfora. No només t'envolten les teves pors i les teves esperances, sinó també la dels altres familiars, altres persones que com tu volen fer una visita i sí, volen veure una millora d'una persona que està malament. Uns riuen i d'altres ploren. Nosaltres, afrontem la tercera operació d'esquena. La tercera és la bona. És la tercera vegada amb la mateixa punyetera història: operació maratoniana, dies i nits a l'hospital i una recuperació lenta. De l'UCI a l'habitació. Dolors i malestar, injeccions i sondes i entremig els somriures còmplices i la calidesa que intentem donar-li els que l'estimem. Ella fent el cor fort, aguantant les ventades com un oliver ben arrelat i ferm, com un arbre savi, valent i tenaç. Ella com un oliver que tot ho resisteix, aguantant des de fa temps una tempesta que aviat s'acabarà.
Volem que surti el Sol. I el Sol el volem per a tothom i, sobretot, volem mil rajos de llum extra per als que més s'ho mereixen. Qui més t'ha cuidat, qui t'ho ha donat tot, qui t'ha curat i t'ha consolat, qui t'ha felicitat i t'ha engrescat cada dia es mereix el Sol durant tota la vida. Es mereix tornar a la normalitat ben aviat. Que sigui demà. Paciència, cal tenir paciència i, certament, és el que més tenim, perquè tenim confiança. Demà, es recuperarà, es tornarà a aixecar, com ha fet sempre... És el que ens ha ensenyat: recuperar-nos i aixecar-nos. Tornar-hi. Sense perdre gaire temps, perquè cal anar endavant, perquè hem de guanyar un munt de reptes, perquè ara ve el millor. Tenim paciència, perquè tenim confiança. Anem lents potser, però no defallirem mai. Tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi.
Els olivers ho superen tot, però se'ls ha de cuidar. Una pila de trucades, de whatsapps, de missatges. Una pila d'abraçades i petons. Tot això ho fa més fàcil. Com s'agraeixen els gestos dels més empàtics, dels que saben donar, dels que no es guarden l'afecte, dels que saben estimar. Els olivers ho superen tot, però tot és més senzill quan t'acompanyen. I van passant els dies en aquesta habitació de la cinquena planta: els metges que van donant bones notícies en petites píndoles, les infermeres amables, un menjar dolentíssim i sense sal, ara ja posem la tele, fem silenci i que descansi. A la cinquena planta tots anem descobrint noves pàgines del fascinant món de la medicina, mentre ella va superant etapes i, a poc a poc, torna a la normalitat. D'aquí a pocs dies sortirem d'aquest entorn, tindrà l'alta i tornarà a casa. Llavors, vindrà el procés de recuperació, que és llarg com ho és també la seva determinació.
La història ens ho ha ensenyat: les batalles només les guanyen les valentes, l'única lluita que es perd és
la que s'abandona. Una mica més de paciència i una mica més de confiança. La tercera és la bona. Això ja ho tenim coll avall, va! Que avui sigui demà, que surti el Sol, que esclati la primavera, que tornis a caminar amb convicció, que fem camí un munt d'anys més, perquè quan avancem junts tot és més alegre i més
bonic. Som-hi, ara sí! A la tercera, guanyarem.
