Casualitats

“Tot són casu­a­li­tats”, ens deia ahir l'alcalde de Tar­ra­gona. Que la ja famosa “mala praxi admi­nis­tra­tiva” del cas Ini­pro acabés afa­vo­rint una empresa diri­gida per un mili­tant soci­a­lista que va con­trac­tar un altre mili­tant soci­a­lista, va ser una pura casu­a­li­tat. Que la can­di­da­tura sor­presa de Balles­te­ros al Senat frustrés la d'un dels impu­tats, també, una gran casu­a­li­tat. Com casu­a­li­tat és que el cap de gabi­net d'alcal­dia i el gerent de l'empresa de trans­ports dimi­tei­xin jus­ta­ment ara. El que ja no és tan casual és que l'alcalde hagi neces­si­tat tres set­ma­nes per dir qua­tre fra­ses públi­ca­ment sobre un cas de pre­sumpta cor­rupció al seu govern. D'això se'n diu mala praxi (comu­ni­ca­tiva). O, pot­ser, sen­zi­lla­ment, ama­gar-se.