Pim, pam, pum, focs!

Si el temps no ho impedeix, perquè l'autoritat –per aquesta ocasió– sí que ho permet, avui diumenge tenim focs. En castell. Al parc de les Ribes del Ter. A Girona. Gratis. Per a tothom. Èxit garantit. Capacitat il·limitada. Sense alcohol. Al firmament. En 3D. Pantalla panoràmica.

Tot plegat, foc de palla, en el millor sentit de la paraula; interessat, de breu durada. I el foc amic, amic, mata tant o més que l'enemic. Els cementiris n'estan plens, de foc follet. Les erràtiques flames que arran de terra recorden l'esforç esmerçat per generacions d'homes i dones per arribar fins aquí. Els pirotècnics professionals saben que l'autèntic sabotejador d'un bon foc és la pluja, que tot el que toca ho taca i mulla.

Amb permís del rei Sol, definitivament podríem incloure el canvi d'hora anual dins del programa d'actes de les Fires de Sant Narcís. Seria un motiu que, ben vestit, donaria molt de joc. D'entrada, la idea de canvi, sempre atractiva. D'hora i d'hàbits. També trobaríem implícit el concepte de retorn, de recuperació dels seixanta minuts robats anualment amb nocturnitat.

Morfeu o Bac o Venus actuarien de patrons/a, frec a frec amb el sant de les mosques: una hora més de son o de mam o de cardar. L'hora justa podria estar subvencionada pel servei municipal de la zona blava o pels pàrquings privats de la ciutat o els que es privatitzaran, a la Copa, precisament. Els tres mil sis-cents tic-tacs sonors suplementaris dels rellotges, amplificats, subratllarien els petits canvis anecdòtics operats en l'estètica local, tot esperant el gran canvi de debò, independentment que ara sigui l'hora, segadors.

Però, què és una festa major sense pregó o sense pim-pam-pum? Doncs, és una festa menor. És l'acte festiu més democràtic de tots els que es fan i desfan. Hi cap tothom. No com al balcó de l'ajuntament. I molts més que a la plaça del Vi. El galliner és la trama urbana. La platea, tot el Pla del Ter. El cel és l'escenari on es projecta l'actuació. L'espectacle és apte per a totes les butxaques. Gratis total. No cal entrada. Ni invitacions nominals. Ni ser amic de... L'edat no és cap impediment; a les barraques de la Copa, els anys, per la banda alta, són un inconvenient. És la màgia de l'artifici dels focs. Aquí teniu un petit avançament de l'àudio del vespre:

Ziu, ziuuu... pim, pam, pum! Oooh!, mira, mira. Nyeu, nyeu, nyeu... pam, pam, poum! Oh, wau! I... shhhhhh, fiuuuuuuuuu, shhh, fiuuu, pataplam! Visca! Plas, plas, plas (tancada ovació de tancament).