Eleccions al març

Les converses entre Junts pel Sí i la CUP de cara a iniciar la legislatura parlamentària de la desconnexió amb l'Estat espanyol continuen. I avancen prou bé. Sí, és cert, en els propers dies es trobaran amb una paret que a hores d'ara sembla insalvable, el nom del que ha de ser el president de la Generalitat vist que els cupaires continuen vetant Artur Mas. O almenys un Mas amb les atribucions actuals. Tot i el que passa de portes endins, l'escenificació política ha guanyat pes en els darrers dies en amenaçar CDC amb eleccions al març si Mas no és investit. I CDC ha apujat el to després que part del govern de la Generalitat –aquest que té els dies comptats si hi ha acord amb la CUP– critiqués obertament en la darrera reunió del Consell Executiu la proposta de resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP. Les crítiques, legítimes, no s'acaben d'entendre si no és que alguns encara confiaven que tot això que passa al país no era més que un postureig per poder anar a demanar més concessions a Madrid. O no es van llegir el programa de Junts pel Sí, que també podria ser.

Ni Junts pel Sí, ni la CUP ni la ciutadania volen eleccions al març. El país necessita una certa estabilitat. Dic certa perquè en la situació actual i amb un Estat espanyol que usarà totes les seves armes per aturar el procés sobiranista, d'estabilitat, amb govern o sense, n'hi haurà més aviat poca. Però seria bo, també de cara a Europa, que es visualitzés un govern fort, encara que les seves funcions en molts camps estiguin intervingudes per Madrid. Per això caldran idees i generositat per totes les bandes. Negociar no és imposar. Ni sabent que has guanyat clarament perquè no tens la majoria per investir el president ni usant els teus vots només en clau de vet si el que vols és avançar en un objectiu compartit. Solucions n'hi ha. Ara, si al final hi ha eleccions al març, no feu cas de les opinions tremendistes. A aquest procés encara li veurem moltes més etapes.