Els bolets i els senglars de dues potes

Ja fa anys que es parla de regular la collita de bolets a Catalunya, però els diferents intents que hi ha hagut, per sort, no acaben de reeixir. Ara bé, entenc la preocupació dels propietaris davant la invasió que cada tardor pateixen els boscos i els lamentables comportaments indesitjables que s'hi produeixen. Sense anar més lluny, ho he comprovat aquest cap de setmana, anant cap a Sant Miquel, el darrer puig de les Gavarres abans de davallar en el congost entre Girona i Celrà. A hores d'ara algunes pinedes ja estan literalment arrasades. No entenc aquesta necessitat de furgar i aixecar tota la pinassa com si s'hagués de trobar les entranyes del bolet. És cert que en els darrers anys també han proliferat les destrosses en camps i zones humides dels vorals que provoquen els senglars, que emulant el miracle dels pans i els peixos sembla que cada temporada es multipliquen. Però els senglars barriguen per a la seva supervivència, en canvi, els senglars de dues cames són uns brètols que no entenen la norma bàsica que s'ha de deixar l'arrel del bolet sense arrencar perquè així es manté l'equilibri entre el fong i el sòl. Fer servir rasclets i eines similars només serveix per destruir el subsòl, i a més del miceli, a través del qual neix el bolet, també s'afecta les arrels dels arbres i les plantes. Els senglars de dues potes també solen ésser molt descurats amb les seves deixalles. Els residus que podem llençar al bosc tarden molts anys a eliminar-se. Per exemple, una cigarreta sense filtre o un mocador de paper tarda tres mesos a desfer-se, però un got de plàstic, un encenedor o una llauna poden durar cent anys o més, i el porexpan, un miler d'anys. A Catalunya, bona part de la propietat forestal és a mans privades, la qual cosa permet que els boletaires no tinguem gaires problemes per poder trobar els primers siurenys, embadalir-nos amb els ous de reig, i disfrutar com un nen amb sabates noves, davant una clapa de pinetells o rovellons, quan no hi ha passat ningú. Abans, els secrets d'on es trobaven les clapes passaven de generació en generació, però amb els anys de falsa bonança econòmica i de canvi radical d'hàbits, molta d'aquesta informació s'ha perdut, i els buscadors hem de fer servir els cinc sentits per recuperar els claps perduts.