Una petita història

Els demano disculpes per avançat. Els parlaré de mi. Qui sóc, què he fet, d'on vinc. Breument. Preguntes recurrents aquests mesos. Preguntes fetes des de la mera curiositat i a vegades des d'una concepció de la política una mica classista. Em vaig criar al barri del Fondo dels vuitanta a Santa Coloma. Els meus pares s'havien conegut en un míting de Bandera Roja. Vivíem al carrer Terrassa. Un carrer costerut de blocs baixos. Recordo les fotos del Che al menjador i les cançons de Víctor Jara els diumenges al matí. Recordo la fornera cantant te retorcerás entre polvos pica-pica, la gent asseguda a les escales del bar de baix i l'olor de betum del sabater de l'entresòl. Recordo el col·legi. Un bon col·legi de bons professors que van apostar per una immersió lingüística per la qual els nostres pares i avis es van deixar la pell. I recordo el pas d'aquest col·legi del Fondo a un institut del centre de Badalona i com a molts de nosaltres ens va sorprendre que hi hagués gent que sentís, pensés i parlés només en català. I també com allò ens va enriquir a tots. Recordo les tertúlies polítiques de sobretaula davant el telenotícies i del sentit crític per davant de tot. Recordo Hermann Hesse i Marx al prestatge. I recordo el trasllat a Badalona, a un barri de blocs tan grans i pisos tan alts que des dels balcons es veia d'on veníem.

Després, va arribar la universitat i treballar de tot per poder pagar-la. Anys en uns famosos grans magatzems i en una moderna botiga de roba del centre de Barcelona. Anys de biblioteca, de conèixer gent d'arreu, de cridar “Nunca máis” i “No a la guerra” a plaça Catalunya i d'emocionar-se amb la pau a Euskal Herria. Anys de carrer, de debat, d'aprenentatge. Després, va arribar el treball “seriós”. Deu anys treballant en empresa privada. Deu anys en selecció de personal al sector siderometal·lúrgic. De becari a liderar equips. Tasca dura i sector dur. I com tants d'altres, veient, comentant i fent política “a fora” perquè no ens sentíem representats “a dins”. La millor política del món. No la menyspreïn. He conegut gent anònima a places que podria liderar països sencers. Aquesta és la història. Aquesta és la meva història. Disculpin les molèsties.