Opinió

La columna

Estat d'amenaça

Mariano Rajoy prova de sumar partits a la seva causa sense ensenyar les seves cartes

El govern espa­nyol ha res­post amb diligència a la reso­lució per ini­ciar la des­con­nexió, si bé fins ara tot són ges­tos i més ges­tos, i mol­tes, mol­tes parau­les. El tema ocupa i pre­o­cupa, i si a sobre poden treure'n pro­fit de cara a les elec­ci­ons del 20-D, doncs som-hi. Mari­ano Rajoy s'ha deci­dit a aban­do­nar el plasma i donar la cara per res­pon­dre al que ano­mena pro­vo­cació de Junts pel Sí i la CUP, i ha ini­ciat una cre­uada per aglu­ti­nar tots aquells que vul­guin defen­sar la uni­tat d'Espa­nya. En una set­mana La Mon­cloa ha rebut la visita d'un nom­bre ingent de líders polítics, amb repre­sen­tació par­la­mentària o no, als quals ha vol­gut sumar a la causa, això sí, sense ense­nyar les seves car­tes. I men­tre el pre­si­dent espa­nyol des­plega les seves arts de seducció, els seus minis­tres es dedi­quen a llançar les mil i una ame­na­ces per espan­tar el per­so­nal, amb la col·labo­ració estel·lar dels Ciu­ta­dans de Rivera i dels soci­a­lis­tes, espa­nyols i també cata­lans. La res­posta al que ano­me­nen “cop d'estat ins­ti­tu­ci­o­nal” és un estat d'amenaça contínua, que va pujant de to cada dia que passa. Mon­toro parla de tan­car l'aixeta i ofe­gar econòmica­ment el govern; Fernández Díaz es vanta de tenir pre­pa­rat un pla de con­tingència que no passa –podem estar tran­quils– per fer entrar la Guàrdia Civil per la Dia­go­nal, i com sem­pre hi ha el recurs del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, màxim garant de la uni­tat d'Espa­nya i la sobi­ra­nia naci­o­nal.

De bes­ti­e­ses, se n'estan dient de l'alçada d'un cam­pa­nar. Fernández Díaz ha arri­bat a afir­mar que des de la mort d'en Franco Espa­nya no havia vis­cut un moment tan crític com aquest. Doncs no es veu igual des d'aquí, on del resul­tat de les elec­ci­ons s'ha cons­tituït un Par­la­ment que té, majo­ritària­ment, el man­dat democràtic d'ini­ciar una des­con­nexió que no va ser pos­si­ble durant la Tran­sició. D'ame­na­ces, malau­ra­da­ment, se n'han sen­tit mol­tes, i encara en sen­ti­rem més. I qui diuen que són els fanàtics voca­ci­o­nals?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia