Honor de ser honorable

Des del 27-S, en la política catalana hi ha moments tràgics, apassionants, còmics, d'avorriment, estratègics, i fins i tot de preocupació en comprovar que van passant els dies i encara no queda clar qui serà el president de la Generalitat i qui seran els membres del nou govern. Tot indica que la situació pot anar per llarg i és possible que no quedi desencallada fins pocs dies abans o passades les eleccions del 20-D.

Dilluns vinent hi haurà el debat d'investidura que en temps de normalitat política esdevenia el debat de culminació de les eleccions. S'hi visualitzava un programa de govern, un president i uns consellers. Ara s'arribarà a veure que cal més temps per madurar un acord i, per tant, continuarem amb el govern en funcions i amb l'ai al cor i pregant que no hi hagi una altra convocatòria d'eleccions. Ningú les desitja perquè ben segur que serà pitjor el remei que la malaltia.

Amb tot, i malgrat que no hi hagi govern a la vista, als passadissos de la política han començat les especulacions sobre un nou govern. És positiu que encara continuï sent un honor ser honorable. Malgrat les retallades de sous, els privilegis i un cert desprestigi. Encara hi ha plantofades per participar en el nou govern. Part de la clau de les discrepàncies de l'actual govern no és res més que l'afany de situar-se en primera línia després d'un previsible daltabaix al partit de govern. Com diu la dita: “Ministre? Encara que sigui de Marina”, com ho va ser el president assassinat Lluís Companys durant la segona República. Ernest Lluch deia en privat que el millor que li havia passat en la seva carrera política havia estat ser exministre. Eduard Punset es va sentir molt afalagat quan al llarg d'una nit va ser nomenat fictíciament ministre d'Afers Estrangers; tot seguit, d'Economia, per, finalment, ser ministre de Relacions amb les Comunitats Europees en l'època de la UCD.

Ara mateix, hi ha plantofades per ser conseller. Com a mínim ser-ne proposat. Persones disposades a deixar el seu dia a dia per ocupar un lloc per participar directament en política tot i el sacrifici i disposat a rebre bufetades fins al carnet d'identitat...