El dematí

Fa uns anys, Pep Guardiola va dir que havíem d'aixecar-nos ben d'hora si és que volíem aspirar a fer alguna cosa. La gent del meu carrer ho veiem tots els dematins, entre dilluns i divendres, perquè vivim molt a la vora d'una Oficina de Treball. No hi ha dematí que no hi hagi tres, quatre, cinc o una dotzena d'aturats esperant que arribin els que hi treballen. En general, callen i esperen pacientment que els que tenen feina arribin. Ells ja hi són d'abans. Marxen tan aviat com els han atès, la majoria dels veïns suposem que a buscar-se la vida com poden. A vegades, hi ha hagut alguna picabaralla entre alguns dels aturats i alguns dels que tenen feina. En directe, no ho he vist mai, però pel que ens diuen la majoria dels veïns les picabaralles giren sobre la prestació de l'atur i el dret a cobrar alguna cosa. Si més no, uns mesos més. O encara, si més no, per alguns mesos. Les picabaralles no solen ser gaire res. No cal tampoc fixar-s'hi molt per adonar-se que més d'un dels que treballen a l'Oficina de Treball deixa el cotxe un xic lluny de l'entrada. La gent es cura en salut, com diuen. Els que tenen feina, per un si de cas, deixant aparcat un xic discretament el cotxe; els de l'atur, provant d'esgarrapar alguns diners o alguna petita feina; els veïns, esquivant les cues o l'entrada de l'oficina i, si no pot ser, passant-hi amb la mateixa discreció que una beata d'abans, quan es movia per l'església. Hi ha un aire de derrota, de submissió, de resignació i d'humilitat al voltant d'aquesta oficina. Com una aurèola d'un sant, però sense estat de gràcia. La vida, que és sempre dura, sobretot si és que es toca de peus a terra. Dissabtes i diumenges, veïns i treballadors de l'oficina descansem. Suposem que també, els aturats que veiem entre dilluns i divendres. On són? Què fan? De què viuen? No ho sabem. Moltes vegades ni tan sols no sabem si es coneixen entre ells, quina llengua parlen, si tornarem mai a veure'ls. Tot sembla peremptori i provisional. I com tantes altres coses de la vida, tot plegat això també és un misteri.