Bufetades

Si observem el panorama veurem que Catalunya no havia tingut mai tanta influència a Espanya com des que l'independentisme és fort. El PP i el PSOE han agafat dues catalanes per elaborar els seus programes electorals. Albert Rivera és el polític de moda a l'Estat. Podem ha fet totalment seu el dret a decidir –aquella idea que Mas va presentar el 2007– per poder marcar perfil en un moment d'hores baixes, després d'haver-se menjat amb patates els seus principis republicans. Duran i Lleida, que lidera un partit sense representació al Parlament, podria ser ministre segons quin mapa surti de les eleccions de desembre. A mesura que l'Estat alimenta l'unionisme, Catalunya agafa força a la Península i més enllà. Al País Valencià, Compromís és la força política emergent. A les illes Balears, hi ha una reacció contra la castellanització impulsada pel PP. L'Occitanisme, que semblava mort i enterrat, es va despertant a poc a poc al sud de França. Com que l'únic ideal fort de Madrid és la unitat, és fàcil arribar a pensar que les elits de la capital i de Barcelona serien capaces de parlar en català per tal de mantenir els negocis que passen per la integritat de l'Estat espanyol. És el problema de sempre. El problema que ni l'Arrimadas, ni el Jordi Cañas, ni cap dels Ciutadans que volen repetir l'operació Roca des d'allò que ells en diuen la “lleialtat” –i que és només complicitat ètnica– no entenen. Quan els catalans abandonen els eufemismes i treballen a favor de la seva idea de món, el poble castellà s'acaba sentint amenaçat. Aleshores l'Estat genera per reacció un Felip V, un general Espartero, un general Serrano, un general Primo de Rivera o un general Franco. A Madrid sempre parlen del problema català, però en realitat el problema el tenen ells. El millor que pot fer l'Espanya castellana és independitzar-se de Catalunya. Llavors potser serà possible crear una unitat superior. Si no, l'esquerra i la dreta es polaritzaran, els castellans acabaran a bufetades entre ells i, com sempre, miraran d'embolicar-nos-hi a nosaltres.