Full de ruta
Odi
Després de la guerra es va voler fer recaure l'acusació antisemita només en Alemanya
La nit del 9 al 10 de novembre també està marcada en els llibres d'història no perquè els catalans celebréssim una victòria després de tants anys, sinó per un fet tràgic i lamentable. Aquella nit de l'any 1938, arran d'un confús assassinat a l'ambaixada alemanya a París tres dies abans, les SS d'Adolf Hitler van assaltar i cremar centenars de sinagogues, comerços i llars de compatriotes de religió jueva. Es van detenir i internar en camps de concentració fins a 30.000 persones –que, òbviament, no tenien res a veure amb el que havia passat a la capital francesa–, unes noranta de les quals van morir assassinades en aquell moment. La Nit dels Vidres Trencats, que així és com es coneix aquell episodi trist en la història d'Europa, va marcar un punt de no retorn. Des d'aquell moment, els atacs indiscriminats als alemanys de religió jueva no van parar fins arribar als extrems ja prou coneguts. Els països europeus es van limitar a retirar ambaixadors i no van anar més enllà. D'aquesta manera es van fer coresponsables de la tragèdia humana que ja s'estava desenvolupant.
Al capdavall, i aquest és un fet que s'oblida interessadament massa sovint, no només Alemanya sinó tot Europa era antisemita. La persecució dels jueus disposava de l'entusiàstic suport de moltes autoritats i veïns quan els nazis posaven les seves botes al territori, en un fenomen ja prou documentat pels historiadors.
El més fàcil de tot és buscar algun agent exterior que expliqui els nostres errors. No som nosaltres els culpables que tal cosa o tal altra funcionin malament, sinó que hi ha algú en l'ombra que se n'aprofita. Així de trista és l'explicació de per què hi havia tanta gent disposada a denunciar uns veïns amb els quals feia no dècades, sinó generacions, que convivien en aparent bona harmonia.
Després de la guerra mundial es va fer recaure l'acusació de l'antisemitisme en els alemanys. I era cert: ho havien estat, d'antisemites. Però també molts altres països europeus que feien veure que s'horroritzaven amb unes mesures que ells havien aprovat per acció o per omissió. Dècades després, el fantasma de l'antisemitisme encara no ha mort, i encara hi ha qui el justifica, tot mirant cap a Israel.
Ignorància i odi. Mala combinació.
