L'eslògan poderós

De jove –em refe­reixo a la dècada dels sei­xanta del segle pas­sat–, els pri­mers deter­gents que van sor­tir al mer­cat ja pre­go­na­ven les seves grans vir­tuts blan­que­ja­do­res. Com que n'ana­ven apa­rei­xent de nous, i de mar­ques dife­rents, la publi­ci­tat d'un d'ells ens deia que ren­tava més blanc (que els altres, és clar). Després de tants i tants anys, encara avui assis­tim a la, pel que es veu, per­ma­nent cursa con­cep­tual cap a un ren­tat per­fecte. El curiós del cas és que, abans, eren els pro­duc­tes en guerra, per ells matei­xos, els que excel·lien en la neteja de la roba; avui, en canvi, se'ns fa saber que per obte­nir resul­tats òptims cal envi­go­rir el deter­gent habi­tual amb un afe­gitó com­ple­men­tari perquè, amb tants lus­tres de millora con­ti­nu­ada, les pólvo­res o els gels nete­ja­dors encara no són capaços d'eli­mi­nar, tots solets, la majo­ria de les taques. I no només en el món dels deter­gents es pro­du­ei­xen aques­tes para­do­xes: en l'apar­tat de la cosmètica hi ha un munt de cre­mes, ungüents, poma­des i loci­ons que con­fe­rei­xen una lli­sor enve­ja­ble als cutis més atro­pe­llats, es tin­gui l'edat que es tin­gui. És veri­tat que hi ha afaits que botei­xen lleu­ge­ra­ment la pell perquè quedi una mica més tensa i es dis­si­mu­lin les arru­gues, i d'altres que donen al ros­tre, sobre­tot femení, una bona dosi de fres­cor i turgència cutànies. Però el súmmum de la publi­ci­tat engres­ca­dora en aquesta qüestió el vaig escol­tar ahir, casu­al­ment, durant la locució d'un espot tele­vi­siu de no sé quina (molt impor­tant) empresa del ram. La veu en off expli­cava que el pro­ducte anun­ciat con­te­nia un ingre­di­ent que esti­mu­lava «els gens de la joven­tut». Com que no sóc científic, em sento incapaç de valo­rar com cal el sor­pre­nent eslògan. Però m'agra­da­ria que algú ave­sat en el com­plex uni­vers de la bio­lo­gia m'expliqués què són els gens de la joven­tut, i com dimo­nis s'ho fa la pomada de l'anunci per esti­mu­lar-los. Caram, si s'acon­se­gueix que el pro­ducte en qüestió passi de l'apli­cació tòpica a la via oral, o rec­tal, l'eli­xir de l'eterna joven­tut haurà dei­xat de ser una ina­bas­ta­ble qui­mera.