La verema dels fotògrafs

Amb trenta-un anys d'antelació el Punt Diari va fer passar el tren per la Jonquera. Almenys això és el que es podia interpretar a partir del titular que es donava a la portada d'aquest diari el 17 de setembre de 1982 quan sentenciava: “Els trens de veremadors cap a la Jonquera han portat ja més de 60.000 espanyols”. Tres dècades després i amb molta inversió en infraestructures, es pot dir que s'ha esmenat aquell error periodístic. Avui, els trens passen per la Jonquera, però no porten temporers que vagin a treballar a França, com tampoc hi ha veremadors que viatgin en els pocs trens que passen per Portbou.

En els anys 80 i sobretot en les dècades dels 60 i 70, va ser un fenomen migratori molt important, el dels centenars de milers de temporers andalusos, murcians, extremenys, valencians i d'altres regions espanyoles que viatjaven cada any en els trens noliejats especialment per anar a fer la verema a les vinyes de la Catalunya Nord i de França. Una odissea que el fotògraf Jordi Mestres (Girona, 1953) ens explica en imatges en l'exposició La verema dels 80. Una emigració civilitzada, que es pot veure a la Casa de Cultura de Girona fins al 18 de desembre.

En aquest treball gràfic Jordi Mestres segueix el fil del reportatge que el 1983, conjuntament amb el periodista Xavier Martí, van publicar a El Periódico i en el qual es relataven les misèries que havien de passar moltes famílies des que sortien del seu poble d'origen fins que no arribaven a la finca on havien de fer la verema que els permetia guanyar-se uns sous dels quals podria viure tota la família durant uns quants mesos. Passades tres dècades aquestes fotos són un document històric de gran valor i que serveixen també per reflexionar sobre algunes situacions similars en l'Europa actual.

Entre les famílies de temporers andalusos que anaven a fer la verema a França, a finals dels anys 60, hi havia la d'un altre fotògraf gironí, Miquel Ruiz, nascut a Purullena (Granada), que sovint recorda que quan encara era un infant havia collit raïms amb els seus pares prop de Besiers. Va ser precisament amb aquest fotògraf d'El Punt amb qui el 17 de setembre del 1982 vam dinar de gorra en un restaurant de Lladó. Resulta que el propietari, en Kiko, no ens va voler cobrar, perquè s'ho havia passat pipa, anant de taula en taula, ensenyant la pífia de la portada del Punt Diari als clients, i rient tot assenyalant la taula on dinàvem nosaltres.