Xile amic

Hi ha molts motius per tenir amics a Xile. Som agraïts amb els països de tradició d'acollida, amb tremp d'hospitalaris, atents amb els refugiats i amb allò que aporten a la terra que els rep. Xile ho és per als catalans. Aquest estiu ha mort a Santiago, la capital d'aquella nació, el bon amic Cristià Aguadé, empresari d'èxit, amo de Muebles Sur, la fàbrica de productes de disseny innovador que va iniciar amb l'arquitecte català Germán Rodríguez Arias, també exiliat. Cristià Aguadé era el segon militant més antic encara viu d'ERC. Tenia 94 anys. S'havia exiliat el 1939. Era fill de Jaume Aiguadé, el primer alcalde republicà de Barcelona el 1931 i ministre de Largo Caballero durant la guerra. Fa deu anys vaig conèixer Aguadé a la biblioteca del Centre Català de la capital xilena. Ens va trobar explorant amb la meva dona la col·lecció de Germanor, la més consolidada de les publicacions de la diàspora catalana. Ens va convidar a sopar a casa seva. Fou una avinentesa per retrobar amistats amb vincles catalans. Compartírem taula amb la professora Cecilia García-Huidobro, experta en Gabriela Mistral, poeta i diplomàtica que l'any 1935 va fer una llarga estada a Barcelona, on fou atesa per María Luz Morales, periodista que un any després esdevindria directora de La Vanguardia. Una amiga íntima i secretària de Mistral, Palma Guillén, nuaria lligams catalans en casar-se el 1946 amb Lluís Nicolau d'Olwer. He fet classes a la Universidad Diego Portales a proposta del doctor Claudio Avendaño, dirigent d'Izquierda Cristiana, el partit més radical dins la Concertación que liderava la presidenta socialista Michelle Bachelet. L'any 2010 em fou concedit el privilegi d'exercir de padrí en la investidura de Bachelet com a doctora honoris causa de la Universitat Pompeu Fabra. Algú, durant l'àpat de cortesia, li va explicar que a Catalunya –i no tant, o gens, a Espanya– hi ha àmbits catòlics que sintonitzen amb aquella Izquierda Cristiana que té un referent en Pere Casaldàliga. Fou una ocasió per evocar comunitats de sentiments que van més enllà de la política i les creences.