Opinió

De set en set

Xile amic

Hi ha molts motius per tenir amics a Xile. Som agraïts amb els països de tra­dició d'aco­llida, amb tremp d'hos­pi­ta­la­ris, atents amb els refu­gi­ats i amb allò que apor­ten a la terra que els rep. Xile ho és per als cata­lans. Aquest estiu ha mort a San­ti­ago, la capi­tal d'aque­lla nació, el bon amic Cristià Aguadé, empre­sari d'èxit, amo de Mue­bles Sur, la fàbrica de pro­duc­tes de dis­seny inno­va­dor que va ini­ciar amb l'arqui­tecte català Germán Rodríguez Arias, també exi­liat. Cristià Aguadé era el segon mili­tant més antic encara viu d'ERC. Tenia 94 anys. S'havia exi­liat el 1939. Era fill de Jaume Aiguadé, el pri­mer alcalde repu­blicà de Bar­ce­lona el 1931 i minis­tre de Largo Caba­llero durant la guerra. Fa deu anys vaig conèixer Aguadé a la bibli­o­teca del Cen­tre Català de la capi­tal xilena. Ens va tro­bar explo­rant amb la meva dona la col·lecció de Ger­ma­nor, la més con­so­li­dada de les publi­ca­ci­ons de la diàspora cata­lana. Ens va con­vi­dar a sopar a casa seva. Fou una avi­nen­tesa per retro­bar amis­tats amb vin­cles cata­lans. Com­partírem taula amb la pro­fes­sora Ceci­lia García-Hui­do­bro, experta en Gabri­ela Mis­tral, poeta i diplomàtica que l'any 1935 va fer una llarga estada a Bar­ce­lona, on fou atesa per María Luz Mora­les, peri­o­dista que un any després esde­vin­dria direc­tora de La Van­guar­dia. Una amiga íntima i secretària de Mis­tral, Palma Guillén, nua­ria lli­gams cata­lans en casar-se el 1946 amb Lluís Nico­lau d'Olwer. He fet clas­ses a la Uni­ver­si­dad Diego Por­ta­les a pro­posta del doc­tor Clau­dio Avendaño, diri­gent d'Izqui­erda Cris­ti­ana, el par­tit més radi­cal dins la Con­cer­tación que lide­rava la pre­si­denta soci­a­lista Mic­he­lle Bac­he­let. L'any 2010 em fou con­ce­dit el pri­vi­legi d'exer­cir de padrí en la inves­ti­dura de Bac­he­let com a doc­tora hono­ris causa de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra. Algú, durant l'àpat de cor­te­sia, li va expli­car que a Cata­lu­nya –i no tant, o gens, a Espa­nya– hi ha àmbits catòlics que sin­to­nit­zen amb aque­lla Izqui­erda Cris­ti­ana que té un refe­rent en Pere Casaldàliga. Fou una ocasió per evo­car comu­ni­tats de sen­ti­ments que van més enllà de la política i les cre­en­ces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia