72

Suposo que tothom, a hores d'ara, s'ha preguntat, íntimament, què votaria en un hipotètic referèndum d'independència. I la resposta, “sí”, “no” o “no ho sé pas... ja veurem si arriba”, marca la seva conducta, els seus dubtes actuals, les seves crítiques o, fins i tot, els seus insults. La situació actual no és agradable, ben cert. Però després de 300 anys de lluita potser que no ens estirem els cabells per si ara hem de negociar uns dies més. Sóc dels que pensen que hi haurà acord, i que l'acord ha de servir per eixamplar la base social de l'independentisme perquè, no s'enganyin, un referèndum pur, ara per ara, el perdríem. L'acord, però, té un punt, difícil de salvar, l'elecció del president. És difícil saber com acabarà però m'arriscaré a dir que la CUP no votarà pas Artur Mas en cap cas i no ho farà perquè, entre altres coses, seguirà fil per randa les regles de la política que CDC hauria de conèixer: la cara visible paga pels fets. Mas és el president del 3%, de les privatitzacions (sense entrar a discutir quines ho són de veritat, quines poden ser bones...), de les retallades (sense discutir què hi havia de dogma i què de necessitat), etcètera. És així i això funciona així, per molt actiu del procés –com milers de persones més– que sigui, que ho és. Caldrà generositat del que va dir que podia encapçalar o tancar la llista.

Però hi ha un altre element encara més important. No es passa de la desconfiança absoluta a la confiança encara que l'objectiu final sigui compartit. La CUP vol un govern avalat per 72 diputats. No un vot, a canvi del que sigui, que permeti després al govern, no sé, privatitzar la sanitat a Lleida amb el PSC –no oblidem qui és la ideòloga de tot el que s'ha fet en el sistema sanitari en els darrers anys–, no recuperar la gestió de l'aigua amb el PP, i així anar fent 18 mesos... La CUP no veu legitimitat en els gestos de Mas, no se'n refia perquè hi veu el llast, un passat contrari al que predica ara. També és cert que la CUP podria solucionar això entrant al govern, però el model dels cupaires és Udalbitza, no pas el Parlament. Tot i això, siguem optimistes perquè ens hi juguem molt. I ells, tots, ho saben.