El panorama econòmic

De vegades, sembla que una miscel·lània d'episodis dispersos poden ajudar a entendre millor la globalitat de les perspectives econòmiques. Per exemple, les bones dades de l'ocupació als EUA (només un 5% d'atur) obren definitivament la porta a la intenció de la Reserva Federal, que segurament apujarà el tipus d'interès el mes que ve i que això ens col·locarà el dòlar a la paritat d'un dolar = un euro. Entre els indicis i les perspectives de la Xina s'ha produït també un fet que convida a l'optimisme. En efecte, el dia de la festa dels solters que serveix per estimular el consum dels no casats, aquesta setmana s'han produït unes vendes rècord, precisament en un moment en què sobre tots els països emergents estaven lògicament preocupats per les inquietuds d'una economia xinesa (la segona del món) amb menys consum de matèries primeres. A la banca, però, hi ha símptomes de preocupació. Per exemple, a Itàlia, a Unicredit, que és el més gran del país, s'ha optat per acomiadar 18.200 empleats i vendre molts actius amb el propòsit de retornar als beneficis sense haver de fer una nova emissió com les tres que s'han fet en els darrers set anys. Cal tenir en compte que en l'últim any les accions només han pujat un 3%, que es compara malament amb el 40% del rival Intesa San Paolo.

Mentrestant, als EUA les empreses fan emissions rècord amb el propòsit de culminar el procés abans que la Reserva Federal apugi els tipus d'interès. L'emissió de bons, que el 1995 va ser de 100.000 milions, enguany ja supera els 600.000 milions. Són problemes afegits als derivats de les grans pèrdues del Deutsche Bank.
I, a la vista de la situació, la Junta d'Estabilitat Financera va decidir pronunciar-se sobre la forma de impedir que hi hagi bancs “massa grans per permetre que facin fallida” amb la utilització d'un i que, si de cas, els problemes afectin els creditors i no els contribuents. Davant les possibles crisis sistèmiques, s'han de limitar o eliminar els costos fiscals. S'exigirà, per tant, als bancs globals 1,1 milió de milions (trilió). De problemes n'hi ha de tota mena. Puerto Rico, per exemple, és la bancarrota sencera d'un estat lliure associat dels EUA. Però l'Aràbia Saudita acaba d'assegurar i ratificar la seva oposició a la reducció de les extraccions malgrat la baixada del preu del cru que provoca problemes de finançament al regne àrab que lidera l'Organització de Països Exportadors de Petroli. Tot per protegir la seva quota de mercat mundial. Un altre episodi que demostra la maduresa del govern del president Xi a la Xina és l'històric gest de la reunió amb el president Ma de Taiwan; una trobada amb l'esperit d'una sola Xina que ja va fracassar en la trobada de Mao Zedong i Chiang Kai-shek el 1945.

Pel que fa a Espanya, la cotització de les accions de banca van caure molt per por que els prestadors es trobessin obligats a pagar milers de milions d'euros de compensació als clients amb hipoteques de tarifes il·legals. Les accions de Banc Sabadell, del Popular, de CaixaBank i de Bankia van caure més del 2,5% el 27 d'octubre i Brussel·les va recomanar que els clients dels bancs recuperessin la totalitat del que havien pagat. No havia passat una cosa semblant des de l'explosió de la bombolla immobiliària el 2008. Llavors, els contractes protegien els bancs a costa dels clients amb l'Euríbor del cost del crèdit el 2009 per sota del 2%. El 2013, el Tribunal Suprem va determinar que els contractes del BBVA, CajaMar i Nova Caixa Galicia tenien clàusules nul·les i, a més, incomprensibles per falta de transparència. Tot seguit, la comissió de la UE es va quedar pendent i a l'expectativa de com tractaven els tribunals aquest tipus de contractes. Ara fa un any, el comentari més generalitzat sobre Espanya era que la recuperació economia no es traduiria en les capes socials més desfavorides (atur, llocs de treball precaris, crisi social i banc d'aliments) amb centres d'ajut de 50.000 beneficiats diaris. Les donacions han crescut molt ràpidament, però menys que el nombre de sol·licitants. En tot cas, els ajusts que creixen molt ràpidament no s'equiparen amb les necessitats que segueixen creixent malgrat el triomfalisme de les xifres de creixement de què Guindos presumeix amb vista a la convocatòria electoral, en què Rajoy vol exhibir només flors i violes preelectorals. La realitat és, però, molt dura. Hi ha 700.000 famílies que no tenen cap font d'ingressos i un nombre de persones sense qualificació
laboral equivalent aproximadament al nombre d'aturats. En fi, no hi ha més cera que la que crema.