Opinió

Xocolata espessa

Què en dirà la història?

No és la primera vegada que entrem en un estat de neguit col·lectiu per la incapacitat dels nostres dirigents per arribar a acords ràpids i satisfactoris. Per ser justos, hem d'admetre que alhora són capaços d'assolir compromisos in extremis quan tothom donava la partida per perduda. Tinc el convenciment que aquest cop passarà el mateix. Cal tenir molta paciència, cal deixar-los fer i cal evitar les desqualificacions cap als que hauran de ser –ens agradi o no– els companys de viatge en aquesta aventura de fer un país nou.

Les negociacions entre JxSí i la CUP ocupen molt espai mediàtic, però en realitat la seva importància és relativa. En els llibres d'història que s'editaran d'aquí a vint o cinquanta anys, les discussions per decidir qui ha de ser president en aquests divuit mesos ocuparan una breu nota a peu de pàgina. El que destacaran els textos del futur és que un 9 de novembre del 2015 el Parlament català va executar el mandat democràtic sorgit del 27-S i va trencar la subordinació amb l'ordenament jurídic espanyol. Explicaran que la reacció de l'Estat va ser immediata i furibunda, des de les declaracions de Rajoy fins a la suspensió del TC, passant per les declaracions polítiques del rei-que-no-es-fica-en-política. Afegiran que l'endemà el president català, en seu parlamentària, va ratificar la voluntat de crear i aplicar un nou marc legal propi. Aquests són els fets d'aquesta setmana que han fet història, no pas unes negociacions que, creieu-me, acabaran bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.