Com es pot lluitar contra el terror

Estat Islàmic ha declarat la guerra a França. Metòdicament, “sense emocions”, un grup de gihadistes joves, molt joves, va convertir París en un infern divendres a la nit. Atacaven en punts dispersos però triats prèviament, mataven sense distinció i després s'immolaven. És molt fàcil matar per a qui no tem morir. Afirma el president François Hollande que l'agressió es va preparar “des de l'exterior”, però que comptava amb “suport intern”. Tenen on triar, amunt i avall de l'hexàgon, aquells que es consideren guerrers d'Al·là. Estat Islàmic ha justificat l'agressió invocant la intervenció francesa a Síria i l'Iraq i ha fet una crida perquè els seus soldats tornen “ull per ull”. En els darrers mesos les invocacions a la gihad contra la república francesa s'han encadenat i Hollande havia allargat l'operació denominada Sentinella, que no ha servit per evitar la nova matança. Els serveis d'intel·ligència francesos consideren que més de 300 joves integristes han tornat ensinistrats de Síria i estan disposats a matar morint. Aquests traços, tan superficials, pretenen explicar la nit paorosa que ha patit París, però també poden fer entendre que la lluita contra el terror gihadista no és gens fàcil. En tot cas, no té cap sentit fer-la tancant-se com una pinya, perquè són els propis pinyons els que mosseguen. Tota la Unió Europea, més cohesionada, ho podria fer millor. Però aquells que acusen els altres d'alçar fronteres són els primers que ho fan quan tenen un problema. Mal remei.