Opinió

Full de ruta

Desmemòria i oblit

Pel canal on fa quatre dècades apareixia Arias Navarro, ara ho fa la néta del dictador

Divendres farà quaranta anys d'aquell “Españoles, Franco ha muerto” que, amb veu entretallada per l'emoció, pronunciava l'aleshores president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro. Quatre dècades és aproximadament la meitat de la vida d'una persona a l'Estat, on l'esperança supera els 82 anys. I en tot cas temps més que suficient perquè un país que assegura haver fet el trànsit d'una dictadura a la democràcia hagués fet memòria i justícia. Res més lluny.

Quaranta anys més tard, segueix allà. A la carretera de Guadarrama. L'anomenat monument funerari que hauria d'avergonyir els que es diuen demòcrates. Construït per presoners republicans, al Valle de los Caídos hi reposen la tomba del falangista José Antonio Primo de Rivera i la de Francisco Franco. S'hi refereixen com a cap d'estat, mai com a dictador. Hi ha flors i s'hi fan excursions. Un mausoleu mastodòntic d'exaltació franquista presidit per la simbologia del règim. Pocs canvis en quatre decennis. Una vergonya gegantina que ni el PP ni el PSOE han reformulat malgrat les peticions reiterades de IU i ERC. La infàmia disfressada d'història. La inacció amb careta de conciliació.

Per si fos poc, un posa la televisió i pel mateix canal on apareixia Arias
Navarro, ara ho fa l'orgullosa néta del dictador. En un programa de to amable on es repassen les fotografies familiars, algunes de l'avi. Ni una paraula
de la guerra civil o la dictadura. Entreteniment patètic en forma d'una pretesa entrevista del qual el defensor de l'espectador de TVE ha censurat la indulgència.

La llista és llarga. Amb institucions hereves del franquisme en marxa, judicis sumaríssims pendents d'anul·lació, el Valle de los Caídos en peu, la Fundación Francisco Franco subvencionada i la nietísima en prime time a la tele, un es pregunta de què parla el govern espanyol els pocs cops que es refereix a la memòria històrica. En té dubtes fins i tot l'ONU, que ha censurat durament els buits institucionals i la nul·la voluntat de fer justícia de l'Estat espanyol. L'excusa institucional oficial, la reconciliació, el resultat buscat, la desmemòria i l'oblit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia