Un pam de Mas

A Artur Mas també va enganyar-lo el poca cosa de Zapatero quan li va prometre que respectaria l'últim estatut. Molts pensàvem que havia après la lliçó. I ha après i n'ha après molt, la veritat, però potser aquesta lliçó encara no l'ha recuperada. Ara, amb la CUP, jo també sóc dels que van pensar que ja hi havia acordat un pacte entre ells i els de Junts pel Sí. Sí, jo sóc un dels que van arribar a pensar que tot era un joc que estaven fent per dissimular. I sóc dels que van pensar que els de la CUP a última hora acceptarien que Artur Mas fos el nostre últim president autonòmic. I ara, que aquesta última hora ja ha passat, era també dels que pensaven que acabarien acceptant Artur Mas com a president, a misses dites i a deshora, i que ens en sortirem i que els que manen a Madrid no podran fer gaire res per aturar-ho. Però, què volen que els digui? Em preocupa veure que el president en funcions Artur Mas s'ha deixat enganyar una altra vegada per aquells que diuen que són d'esquerres. ¿Té algun problema especial Artur Mas amb els de l'autoanomenada esquerra? Primer van ser els de l'esquerra light i amb delegació casolana del PSOE. Després, els de l'esquerra més radical de la CUP. Quan toqui, siguin d'esquerres o fins i tot de dretes, em fa por que no l'enganyin també els d'Europa. Sí, perquè jo sóc també d'aquells que han cregut i que volen pensar encara que el camí de la independència de Catalunya està més lligat del que sembla. I sóc dels que pensen que, per fer aquest camí, és molt important tenir com a president algú amb l'experiència i amb les relacions que deu tenir Artur Mas. Perquè és així, president, no? Ho tens ben lligat? Pensa que altres que han passat a la història molt abans que tu van deixar-se enganyar tres vegades. Però tu, president, ja has fet cas del que et deien els millors dels teus consellers? No et refiïs de tu mateix, president, que no acabem quedant amb un pam de nas. O amb un pam de Mas. Quina mandra haver de tornar a començar un altre cop! Perquè d'això sí que no en tinc cap dubte. Hi tornaríem si no anés bé. Que aquest nostre poble sense gaire sentit d'estat té una voluntat imparable de voler ser un estat d'Europa.