La golejada

És una idea fixa que Artur Mas es repeteix i no deixa de repetir: “Ningú pot guanyar per golejada.” Raül Romeva va ser ahir una mica menys explícit i va sentenciar que, en el pacte entre Junts pel Sí i la CUP, “no hi pot haver vencedors ni vençuts”. Aquest és exactament el problema. La CUP considera que perdrà si Mas és investit president i Convergència replica que això implicaria la seva derrota total. Enroscats en el dilema, algú ha de girar la pròpia convicció. Els uns i els altres hi donen voltes cada dia, però el moll de l'os no es mou. Els conceptes vençuts i vencedors no s'alteren. Per a Artur Mas i per a Convergència ja han estat parcialment “vençuts”. I és veritat. Han canviat el seu programa, han acceptat les variacions necessàries per poder recórrer aquest tram amb Esquerra i ara, resignadament, han ofert a la CUP una proposta que contempla un govern explícitament dividit en tres àrees i una qüestió de confiança obligada enmig de la curta legislatura. I la CUP en què ha estat “vençuda”? Ha forçat l'aprovació d'una resolució al Parlament a canvi de no res i ha desplegat una bateria de mesures “socials” que Junts pel Sí haurà d'entomar en part per evitar eleccions. Si la gent de la CUP considera que ha cedit molt en alguna fe essencial, que ho digui. Però no ho diu. Això fa tota la fila de golejada. I aquest torna a ser el problema. Es vulgui entendre o no, qui ha de fer retrocedir un alfil és qui per ara ha fet avançar tots els peons. I el cavall i la torre.