Eleccions? No, gràcies

Estem en un moment en què la política catalana es mou per sensacions. Un dia es pot estar a un pas de les eleccions anticipades i un altre, a un pas de l'acord. Un dia un dirigent d'un partit t'explica una tragèdia i l'endemà desborda optimisme. Un dia un conseller pot acusar una formació de voler destruir el procés i al cap de poques hores refreda la situació. Ens trobem, doncs, davant la típica muntanya russa que normalment acompanya unes negociacions entre diferents parts. I, aquest cop, són unes negociacions més complexes, perquè una de les parts, la CUP, no respon a l'arquetip tradicional de partit. Té unes altres maneres de fer, ni millors ni pitjors, sinó diferents, com diria el tòpic. En tot cas, els uns i els altres estan OBLIGATS A ENTENDRE'S. I ho poso en majúscula per donar-hi més èmfasi i ho repetiré tants de cops com faci falta: OBLIGATS A ENTENDRE'S. L'únic escenari que no es pot permetre són unes noves eleccions el mes de març. Seria un frau, una decepció, una traïció, un fracàs, una desgràcia,... hi poden posar el qualificatiu que vulguin. En resum, que pactin un acord, sigui quin sigui, com més aviat millor. Però, per fer aquest pas cal un punt de calma i tranquil·litat. Cal que afluixin els del #pressingcup i també els que carreguen contra Mas i CDC. Tothom s'ha de relaxar i continuar treballant sense pausa a les taules de negociació. Queden pocs dies, perquè evidentment l'entesa hauria d'arribar abans de la campanya electoral de les espanyoles –seria un suïcidi afrontar aquesta cita electoral sense tenir embastat un pacte a Catalunya–, però és un temps suficient. Perquè tots els actors han de tenir clar que, si triomfa el desacord, qui haurà guanyat clarament seran els unionistes o constitucionalistes. El procés, ens agradi o no, rebrà un cop duríssim i els prop de dos milions d'independentistes poden caure en un desànim profund. Algú em podria dir que a hores d'ara molta gent ja està decebuda veient com s'estan desenvolupant les converses. I sí, és cert. Hi ha molts ciutadans emprenyats i a punt d'engegar-ho tot a dida, però si al final hi ha acord l'estat d'ànim tornarà a pujar com l'escuma. N'estic convençut.