‘Descerebrat'

El cervell dels atemptats de París és entre els cadàvers que va deixar l'operació policial que el buscava a Saint-Denis. Tot plegat sembla un joc de despropòsits perquè, més que d'un cervell, aquesta nova tragèdia és fruit d'un descerebrat. I espera't. El cervell, que tan bé estudien a casa nostra gent com Mara Dierssen i Ricard Solé, per parlar de dos noms que em vénen al cap, no deixa de ser un terreny força desconegut. Dierssen, entre moltes coses, explica que l'amor romàntic o maternal activa la regió del cervell que evita que vegem els defectes de la persona que ens enamora. És l'amor cec. Ricard Solé, que parlant d'intel·ligència col·lectiva apunta que hi ha similituds entre el genoma i internet, explica que en situacions de pànic o a l'hora de prendre decisions quan no tenim prou informació, el funcionament dels humans i els insectes és semblant. La gent fuig d'un estadi de futbol quan està en perill com les formigues d'un formiguer. La imatge de ser el recer de la raó, un cervell cartesià, sembla cada vegada més descartada. Al cervell hi és tot, també els sentiments. La filòsofa francesa Catherine Malabou, que ha escrit sobre el concepte de la plasticitat i ha estudiat també els progressos de la neurociència, diu que la plasticitat característica del cervell crea forma però també en destrueix. Una passió cega que obnubila, i destructora que fins i tot intueix una reacció que acosta humans i insectes. Tot això devia ser al cap dels terroristes. L'escriptor Jordi Calvet, establert a Banyoles, va publicar una novel·la carregada d'intriga on narra un atemptat gihadista durant un Barça-Madrid. Una hipòtesi que amb rivals diferents també es va intentar a París, perseguint l'impacte de la massacre. És clar que Calvet no és Michel Houellebecq, que acusat d'islamofòbia presentava Submissió, un exercici de política-ficció el dia de la matança de Charlie Hebdo. I tot surt del mateix òrgan, idees i fets. Fabulació, acció. El cervell, qui el governa?