Cap a Madrid

La nostra nació catalana viu un moment difícil de definir. És una situació política excepcional, extraordinària; però, alhora, força contradictòria. Quan molta gent pensava que ja no hauríem d'enviar més els nostres representants polítics a la capital de l'altiplà castellà, les incerteses del procés ens obliguen a canviar de plans; a causa, principalment, de la picabaralla, de baixa volada, entre CDC i la CUP. Ja tenim, davant nostre, unes eleccions espanyoles, el proper 20-D, en què els representats catalans hi hauran de tornar a participar amb força. El 20-D torna a ser una data clau per al poble de Catalunya. Ens caldrà, urgentment, tornar a mobilitzar un poble –a voltes cansat i una mica decebut– i fer-li entendre que, malauradament, encara, a finals del 2015, el que talla el bacallà de debò en relació amb els problemes quotidians dels gironins i gironistes, dels 221 municipis, les vuit comarques, que formen la demarcació de Girona (també de la resta de catalans) és el Congrés dels Diputats i el Senat, radicats a la ciutat de Madrid.

A hores d'ara no sabem si abans de l'inici de la campanya electoral del 20-D ja s'haurà constituït el nou govern català. Espero i desitjo que s'imposi el sentit comú i el patriotisme social; altrament implicaria“regalar”alguns escons a les opcions centralistes, unionistes, assimilacionistes i reaccionàries. En qualsevol cas, cal mentalitzar-se que és vital tornar a engrescar la societat catalana: ens hem de tornar a polititzar per transformar una societat injusta i per exigir un tracte digne per a Catalunya. Ens hem de tornar a mobilitzar per reclamar més transparència política i econòmica. Hem de denunciar amb fermesa la impunitat dels corruptes (dels homes que pensen que estan blindats per la gràcia de Déu) i les maleïdes retallades, especialment en la sanitat, provocades per l'espoli fiscal i per una política autòctona erràtica, que fa la gara-gara a uns lobbys afamats de poder i que menyspreen la democràcia. Per altra banda, cal afirmar, contundentment, que el canvi a Espanya fa figa. La política espanyola es troba més fragmentada que mai. El canvi autèntic per als catalans és l'horitzó de la república catalana. De cara al 20-D és indispensable reivindicar la idea que cal deixar de ser súbdits per esdevenir ciutadans de debò. I molt de compte. Cal no confondre el concepte “ciutadans” amb el partit “neolerrouxista” de l'Albert Rivera, el qual és una estructura política anodina creada des dels cenacles de poder econòmic del Madrid més centralista