Catalunya, capital Molenbeek

Una culleradeta de gihadisme, un polsim d'independència, tres quarts de por, un raig d'Esquerra i un bri de Mas. Remenin de manera obsessiva i sempre en la mateixa direcció i quan ho tinguin al punt de radical ja tenen un bon titular, encara que la realitat l'espatlli: Catalunya, capital Molenbeek. En un clima de consternació i psicosi pels atemptats de París, la premsa espanyola amb menys escrúpols, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, es dedica irresponsablement a seguir al peu de la lletra la recepta antiindependència del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, amb emulsió de precampanya electoral. Vincular procés català i terror gihadista. Editorials madrilenys acusen Esquerra i Convergència de donar suport a “membres radicals de l'islam residents a Catalunya” i, el govern de la Generalitat, de ser més que temerari i de posar en risc la seguretat. Per si no estava ben lligat, encara hi posen un últim ingredient, una xicra de Rabat, per acusar l'independentisme de “preferir que els seus interessos coincideixin amb els del Marroc, sobretot per voler sentir-se víctimes del colonialisme espanyol”. Qualsevol excusa és bona per carregar contra el procés, a veure si des de fora pica algú. Però
a fora tampoc no cola: professionals de la BBC qualifiquen aquest tipus de periodisme d'“idiotic” i The New York Times l'analitza com a exemple de manca d'independència.

Lamentablement, a Catalunya hem tingut presència de l'extremisme que usurpa el nom de l'islam, com a tot Europa, inclosa Espanya. O és que a Ceuta i Melilla no hi capten joves per anar a fer la gihad? I això que allà, fins on jo sé, no hi governa Convergència ni s'hi presenta Oriol Junqueras. És clar que la Fundació Nous Catalans o la sectorial d'Esquerra del ram treballen amb persones de confessions i orígens diversos per la integració. Seria irresponsable no fer-ho. Malauradament, el que ens volen vendre és el conte de l'11-M i ETA o la recepta de Gibraltar espanyol amb coulis de Perejil.