Opinió

A la tres

La Catalunya autònoma és morta

“O s'accelera el full de ruta o el país quedarà enterrat”

Aquesta ope­ració de xan­tatge pre­po­tent i bar­roer del fons de liqui­di­tat autonòmica (FLA) i la mani­o­bra sos­tin­guda d'ofe­ga­ment econòmic con­tra la ciu­ta­da­nia cata­lana és la prova defi­ni­tiva que la Cata­lu­nya autònoma és morta. Morta i a punt de rebre sepul­tura en la fossa comuna de la història.

La inter­venció dels comp­tes, que són el nervi de qual­se­vol acció pública, és el des­man­te­lla­ment sense con­tem­pla­ci­ons d'un règim d'auto­go­vern que aquest país ha tin­gut durant trenta-cinc anys i que, avui, amb tota la cru­esa s'està com­pro­vant que for­mava part del gran engany sobre el qual es va apun­ta­lar la tran­sició gat­to­par­di­ana espa­nyola d'apa­ren­tar can­viar-ho tot perquè tot con­tinués igual. Es va fer creure (i molts s'ho van creure, incauts o resig­nats) que Cata­lu­nya tenia auto­go­vern quan en rea­li­tat única­ment dis­po­sava d'una dele­gació de fun­ci­ons depe­nent de la con­cessió d'una gràcia dis­cre­ci­o­nal de Madrid. Avui l'ordeno y mando ha dei­xat les finan­ces de l'exe­cu­tiu català a la intempèrie. Fins i tot la fórmula magis­tral del cafè per a tot­hom va ser una men­tida. Engi­po­nada per diluir el fet dife­ren­cial, s'ha vist que, si cal reti­rar el cafè només a un, la resta, españoles todos, con­ti­nua a la seva.

En resum: durant tres dècades i mitja, men­tre Cata­lu­nya s'ha com­por­tat dis­ci­pli­na­da­ment com una regió, se li ha dei­xat fer veure que era una nació. Ara que vol actuar com un país, se l'amorra com una colònia.

L'auto­no­mia és morta i hi ha dues vies de futur. La fàcil, esde­ve­nir un racó espa­nyol mal­trac­tat fis­cal­ment, finançat de manera insu­fi­ci­ent i agre­dit lingüísti­ca­ment i cul­tu­ral­ment per un naci­o­na­lisme supre­ma­cista. La desit­ja­ble, acce­le­rar el full de ruta, amb sere­ni­tat però amb deter­mi­nació, per acon­se­guir que els cata­lans puguin viure com a ciu­ta­dans de pri­mera en un estat de pri­mera i no pas reclo­sos en un estat presó. La solució con­ti­nua a les urnes i al Par­la­ment, sem­pre que es com­bini la força sufi­ci­ent amb la capa­ci­tat d'entesa necessària. Només aspi­rant a tot s'evi­tarà aca­bar en el no-res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia