Records al viu

No us farà cap nosa que us conti els meus records al viu.

El catorze d'abril del trenta-u en Macià proclamava la República Catalana Independent que va durar un dia, l'endemà mateix arribaven tres paios de Madrid fent saber a l'Avi que si ens fèiem independents els fabricants de Terrassa i tota la mena es quedarien sense clientela. El President va afluixar. Va morir aviat i va ser l'hora del Companys i el Terradellas.

En aquestes vam tenir Estatut votat per Las Cortes i amb un energumen, Royo Vilanova, que va cridar “Muera Cataluña y mierda para el Estatuto”.

Això va donar peu a José Antonio Primo de Ribera, el fundador de la Falange, a fer un gran elogi de Catalunya i dels catalans i que no podíem dir “muera Cataluña” que era un tros d'Espanya. Tanmateix, va votar contra l'Estatut dient que si una regió espanyola volia separar-se no li donéssim un estatut que faria perillar la unitat sinó que la collessin més. Aquesta dita us explicarà moltes coses d'ara.

Em va tocar la guerra. Catalunya no tenia remei, el Negrín era tan anticatalà com el Franco, aquest va endogalar-nos, va respectar la indústria i així va afavorir la immigració. Mentrestant fou l'hora daurada de la conspiratòria amb uns comunistes pontificant i els catalanistes titllats de burgesos. No m'hi allargo.

Va arribar la somniada Transición que de seguida ens féu entendre als catalans que malament rai, mestre Suárez parlant d'estatuts va parlar del “cafè para todos”, fórmula molt senzilla per donar-nos a entendre qui es menjaria el pollastre i que a nosaltres ens tocaria la carcanada.

Amb l'aiguabarreig d'un estatut setmesó on no remenaríem els quartos perquè el Roca i els socialistes van renunciar a aquest dret.

Parlant dels socialistes, asseguraven la prioritat de la qüestió social i deien que allà on hi havia aquesta justícia no hi havia problemes nacionals. S'hi van lluir posant l'exemple de Iugoslàvia.

I tombem pel senyor Rajoy del qual només puc dir que no entén res de futbol. Hi aplica sense contemplacions la teoria joseantoniana.

I entre nosaltres discutim per punyetes.