Veure

Veure i enten­dre, aquest és el lema i el hash­tag #veu­re­ien­ten­dre de l'expo­sició de World Press Photo d'aquest any que podeu veure fins al dia 13 de desem­bre al Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània de Bar­ce­lona. És a dir, que teniu temps fins al dia de Santa Llúcia. Després, que ella us con­servi la vista, i així podreu seguir mirant d'enten­dre el que hàgiu vist. De tanta pro­fusió d'imat­ges com tenim des que els telèfons fan de tot, càmera inclosa, és bo dei­xar-se en mans del foto­pe­ri­o­disme. Veu­reu Messi emba­do­cat a un pam del tro­feu de la Copa del Món de fut­bol que l'Argen­tina va per­dre davant d'Ale­ma­nya, o la foto­gra­fia que fa de car­tell aquest any, una imatge zeni­tal d'una embar­cació que creua la Medi­terrània plena fins a dalt de tot de refu­gi­ats (un dels quals amb la samar­reta de l'Argen­tina), o la gua­nya­dora d'aquesta edició, una foto­gra­fia del danès Mads Nis­sen que retrata una pare­lla homo­se­xual, Jon i Alex, en un moment d'inti­mi­tat a Sant Peters­burg. També és cert que, al marge de la mos­tra, que és magnífica, per molt que vegem ens costa d'enten­dre aquest món. D'entrada, perquè mal­grat que a l'ora­cle de Del­fos se'ns sug­ge­reix allò de “coneix-te tu mateix”, costa molt de fer. Heràclit ja deia que l'ora­cle ni amaga ni revela res, només indica. Una mica com les enques­tes. Però vaja, tot indica que costa molt conèixer-se. El sociòleg Ric­hard Sen­net ja diu que aquesta tasca d'auto­co­nei­xe­ment avui cons­ti­tu­eix un fi, per comp­tes d'un mitjà per conèixer el món. I de tan entot­so­lats “se'ns fa més difícil ofe­rir una valo­ració clara sobre nosal­tres matei­xos, i sen­tir o expres­sar sen­ti­ments”. De fet, més que coneixe'ns, dar­re­ra­ment amb les xar­xes soci­als, aca­bem fent una difusió, una exhi­bició ja sigui de foto­gra­fies de cele­bra­ci­ons, lec­tu­res, àpats. Ens mos­trem a través del jo digi­tal d'una certa manera, que no necessària­ment ajuda a coneixe'ns ni a enten­dre'ns.