#pressingCDC

El més pro­ba­ble és que la CUP acabi cedint els dos vots neces­sa­ris per inves­tir Artur Mas. Fins i tot hi ha un grup –molt mino­ri­tari– dins dels anti­ca­pi­ta­lis­tes que pro­posa que la CUP enviï un con­se­ller sense car­tera a les reu­ni­ons del govern per col·labo­rar/vigi­lar. És pos­si­ble, per tant, que en no gai­res dies hi torni a haver un govern ple­na­ment ope­ra­tiu, amb el repunt cor­res­po­nent de la moral col·lec­tiva del cata­la­nisme polític. Fins aquí, la notícia és rao­na­ble­ment bona.

El cas és que aquest con­text pro­vo­carà una acce­le­ració del procés, entre altres raons perquè no hi ha cap esce­nari alter­na­tiu. I aquí és on caldrà exi­gir res­pon­sa­bi­li­tat per­ma­nent i acció con­ti­nu­ada als sec­tors majo­ri­ta­ris de la CUP, els matei­xos que hau­ran pres la decisió de per­me­tre la inves­ti­dura d'Artur Mas. Però a par­tir d'aquell moment qui haurà de pren­dre més deci­si­ons serà Con­vergència, sac­se­jada inter­na­ment per una refun­dació anun­ci­ada per Artur Mas, però que ningú no sap ni què sig­ni­fica ni com es farà.

Mal­grat tenir trenta dipu­tats i la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, la baula feble del procés con­ti­nuarà essent CDC. El par­tit del cen­tre­dreta català fa anys que té un des­gast acce­le­rat per la pressió dels tri­bu­nals –que dibui­xen unes sigles amb un his­to­rial ètica­ment repro­va­ble– i que és asset­jat pels sec­tors econòmics i polítics que no com­par­tei­xen la volun­tat de rup­tura.

CDC, per tant, serà la peça més cas­ti­gada, la que corre més perill de tren­car-se. Només amb una CDC cohe­si­o­nada i pro­fun­da­ment rege­ne­rada el procés d'eman­ci­pació política d'aquest país té una opor­tu­ni­tat clara d'acon­se­guir els seus objec­tius. La CUP no haurà fallat, vejam Con­vergència.