La Convenció de Gènova

Des de Catalunya hi ha dues maneres d'afrontar les pròximes eleccions del 20 de desembre. L'una, pensar que hi haurà un canvi en el govern espanyol, que el PSOE rellevarà el PP i que necessitarà el suport de Podem, i que plegats decidiran que ja és hora de deixar votar els catalans i s'asseuran amb nosaltres a pactar dia i hora d'un referèndum acordat. L'altra, la més pessimista –o més realista, digueu-ne com vulgueu–, és pensar que guanyi qui guanyi, tant si hi ha canvi com si no, tant si es fan coalicions com si no, el govern espanyol no acceptarà mai deixar votar els catalans després d'aquesta carrera ferotge que fa anys que es disputen per saber qui és més garant de la unitat d'Espanya.

La majoria de la societat catalana es pregunta què passarà si després del 20-D es compleix aquest segon pronòstic. L'única persona que he sentit donar una resposta sòlida a aquesta pregunta és el jutge Santiago Vidal, que explica que si l'Estat espanyol continua amb l'actitud de no voler negociar res ens queda una solució: demanar al Tribunal Internacional de Justícia (el TIJ) l'obertura d'un expedient d'acord amb la Convenció de Gènova de 1986.

La Convenció de Gènova és una convenció internacional que permet que
es demani mediació i arbitratge al Tribunal Internacional de Justícia en
supòsits com el conflicte que viuen Catalunya i Espanya. Vidal assegura que
el TIJ acceptaria a tràmit fer aquesta mediació, i això significaria que les reunions negociadores ja no se celebrarien a Barcelona ni a Madrid, sinó que se celebrarien a la Haia, i que l'Estat espanyol, com a signant d'aquesta convenció, hauria d'assistir-hi obligatòriament.

Hi ha recorregut, doncs. Podem anar a Europa, encara. I com que no serà ràpid més val que ens prenguem el títol d'aquesta secció al peu de la lletra: Keep calm.